Com un vaixell que no sap cap a on va, així es veia el PSC durant la seva campanya electoral: la seva ànima catalana la C del PSC va quedar arraconada i els Montilla i Corbacho, juntament amb la resta del PSOE van acabant convertint el Tripartit en un Titànic que va caure definitivament el 28-N davant la ciutadania catalana que apostava majoritàriament pel CANVI que representava Artur MAS i CIU.
Durant la campanya tothom va criticar els dos TRIS-PARTITS, tothom menys ICV que es va quedar sola en la defensa de la gestió del govern anterior. El PSC criticava l'independentisme d'ERC i ERC mirava a veure qui dels tres: ERC, Reagrupament o Solidaritat per la indepndència era més independentista.
El PSC també competia amb el PP i d'aquesta manera s'entén que PSOE constanment ajudès al PSC, tant o més com ho feia Mariano Rajoy i la resta del PP espanyol amb el PP català competint. Al cap i a la fi són el mateix.
Fa poc, en Purnas criticava aquesta doble actitud de MARCELINO IGLESIAS, President del Govern d'Aragó que per una banda, per les disputes amb Catalunya com la dels Béns de la Franja, al 2006 va deixar que Aragó formès part de l'Euroregió Pirineus-Mediterrani,no així amb la comunitat de Treball dels Pirineus, amb tota la capacitat de decisió que tot això comporta a l'hora d'atreure propostes, projectes i inversions. Per un altra banda, com a Secretari d'Organització del PSOE anava per Barcelona als mitings del PSC fent discursos ara en castellà, ara en català.Un altre dels problemes del PSC no sols va ser els de la subvenció als NI-NI i fer ells mateixos campanyes NI-NI que no es sabia que eren "NI INDEPENDENTISTES NI DE DRETES...però tampoc feien polítiques socials d'esquerres, NI D'ESQUERRES". Esperem que tant NI-NI que no es sap cap a on van no arribin a l'Aragó.
I, per arrodonir-tot, arriba Zapatero, el mateix Zapatero, aquell que al 2006 prometia complir amb l'Estatut del parlament Català; ara i saludava i felicitava al ministre de Treball i número 3 del PSC, Celestino Corbacho i el felicitava pel seu treball i per aconseguir arribar al 80% d e les prestacions socials.Quina barra!!!. un executiu d'un país amb el 20% de l'atur, quasi el 50% del jovent a l'atur, etc, etc i es felicita la gestió del ministre de l'atur. Aquests han estat alguns dels arguments que expliquen la davallada del PSC. Un cop acabades les eleccions i enfonsat el vaixell, Montilla dimiteix i el vaixell encara no es sap cap a on anirà. A ERC, qui dimiteix és el número 2, en Benach i Puigcercós aguanta de moment.
