domingo, 30 de octubre de 2011

4ts tallers de memòria oral 2011-2012:La vida quotidiana al Prepirineu a la segona meitat del segle XX

Lloc: Sala d’Actes de Casa Sullà a Sapeira (La Terreta-Tremp)Data: dilluns,31d’octubre de 2011 a les 16 h.
Programa:
16 h. Treball i vida quotidiana abans de la despoblació.
17.30 h - Pausa-cafè
18.00 h - L’arribada de nous pobladors al Prepirineu.
Organitza: Associació Cultural de la Terreta, Associació de Veïns de Sapeira, Institut ramon Muntaner i Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
Informació: Institut Ramon Muntaner. Tel. 977 401 757, elena@irmu.org
Notícia de: http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/etnologia/2011/10/28/4ts-tallers-de-memoria-oral-2011-2012la-vida-quotidiana-al-prepirineu-a-la-segona-meitat-del-segle-xx/

Més imatges a:
http://laterretadecideix.blogspot.com/2011/10/la-terretacultura-4ts-tallers-i.html

Demà, Ramon Tremosa parlarà de la PAC a El Pont de Suert

EL PONT DE SUERT
Lloc: Casa Cotori
, davant de l'eglésia nova

Hora: 20:00
Xerrada sobre la nova PAC-Política Agrària Comuna
a càrrec de Ramon TREMOSA i BALCELLS,
Eurodiputat.

A: http://laterretadecideix.blogspot.com/2011/10/dema-ramon-tremosa-parlara-de-la-nova.html

Marcelino Iglesias presenta un libro de toponímia en Bonansa



jueves, 27 de octubre de 2011

El PAC-Punto de Atención Continuada de Arén no se suprimirá

Javier Puyané, Concejal del Partido Popular en el Ayuntamiento de Arén informa que según las informaciones facilitadas por el diputado provincial del PP y Alcalde de Graus, José Antonio Lagüens, y después de diversas reuniones, los PAC-Puntos de Atención Continuada de Arén y La Puebla de Roda, no se suprimirán y continuarán con el mismo funcionamiento como lo han hecho hasta ahora.

COMMEMORACIÓ DEL MIL·LENARI DE SANT ERMENGOL A EL PONT DE MONTANYANA


Diumenge. 30 d'octubre, a El Pont de Montanyana, a le 12.30, al Saló Social de le Escoles, inauguració de l'exposició "Ermengaudus: mil·lenari de Sant Ermengol" i la projecció del curtmetratge "El camí d'Ermengol", en el marc de les festes de Sant Ermengol. Després de la inauguració hi haurà un refrigeri per als assitents.
Aquesta exposició, de caràcter itinerant, s'ha pogut visitar durant aquest any 2010-2011, en el marc de la commemoració del mil·lenari de sant Ermengol, a la Seu d'Urgell, Andorra, Organyà, Oliana, Pont de Bar, Ivorra i Tiurana, entre altres poblacions.

Ramon Tremosa presenta un llibrre de ferroacarrils a Lleida


Demà, 28 d'octubre de 2011 a l'Aula Magna de l'IEI - Pl. de la Catedral, s/n - LLEIDA

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "VIA AMPLA, MENT ESTRETA. CRÒNICA DE 150 ANYS D'AÏLLAMENT FERROVIARI (1848-1998)",
de Pere Macias i Arau, a càrrec de Ramon Tremosa, eurodiputat, i Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida.

Es prega confirmació al telèfon 653 107 750 i al correu electrònic cet@terminus.cat



domingo, 16 de octubre de 2011

El Periódico: Salut reclama al ministeri la despesa mèdica d'aragonesos de la Franja


La Conselleria de Salut aplica als malalts que són atesos a l’Hospital Arnau de Vilanova, de Lleida, el mateix protocol que reben els que són visitats al de la Vall d’Hebron o el Clínic, a Barcelona, va assegurar ahir Antoni Mateu, responsable de la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran. Mateu va lamentar la nova queixa que ahir van expressar alcaldes i regidors de la zona oriental d’Aragó, que van acusar Salut de denegar assistència sanitària als pacients aragonesos que van a l’Arnau de Vilanova. «Aquest hospital està atenent avui mateix malalts procedents d’Aragó, i el mateix farà demà i d’aquí tres mesos», va assegurar Mateu. El directiu va assenyalar que Salut no rep del Ministeri de Sanitat els diners invertits en l’atenció de la població aragonesa. «Es visita sistemàticament a qui arriba a urgències amb una lesió greu –va prosseguir Mateu–. Però si el pacient no és hospitalitzat perquè no ho requereix, se’l deriva al seu centre d’assistència primària (CAP), en alguna població aragonesa, des d’on se’l derivarà, si és necessari, al seu hospital de referència a Barbastre, Osca o Saragossa». «És el mateix que passa amb els pacients que van a les urgències de la Vall d’Hebron però tenen com a centre de referència l’Hospital del Mar o un altre», va afegir Mateu. Aquesta derivació als hospitals aragonesos és considerada lesiva pels citats alcaldes, que argumenten la proximitat d’algunes poblacions de la Franja a l’Arnau de Vilanova. Aquest centre té història clínica oberta i atén regularment uns 35.000 malalts procedents d’Aragó. Aquests pacients requereixen cada any unes 2.700 hospitalitzacions i realitzen més de 20.000 visites a leS consultes externes. Aquesta assistència suposa un cost anual d’uns 10 milions d’euros, aproximadament. Per recuperar aquesta quantitat, la Generalitat recorre al sistema d’informació de fons de cohesió (SIFCO) –que no s’ha de confondre amb el fons de cohesió creat per a altres funcions–, que depèn del Ministeri de Sanitat. Per raons de divergència en els còmputs administratius, la Conselleria de Salut no rep del Ministeri de Sanitat la quantitat invertida en l’atenció d’aragonesos, assegura Mateu. «Cobrem uns 3,5 milions cada any –va explicar ahir–. Però això no significa que deixem d’atendre els malalts d’Aragó amb història clínica oberta a l’Arnau de Vilanova, o els que arribin per la via d’urgències».
INTERCANVI MÈDIC
La proximitat de les poblacions aragoneses i catalanes de la Franja motiva que especialistes de les dues comunitats intercanviïn assistència a totes dues bandes, expliquen facultatius de la zona. També hi ha malalts catalans, pocs, que són visitats en centres d’Aragó. Passa a la zona pirinenca i a l’Alta Ribagorça. L’actitud del Ministeri de Sanitat en aquest recurrent conflicte molesta totes les parts. «A Sanitat ens diuen que ens posem d’acord, però els que haurien de compensar correctament per l’assistència són ells», relata Mateu. El SIFCO va ser establert el 2009 en substitució d’un conveni entre els governs d’Aragó i Catalunya que també era font de conflictes. L’anterior responsable de Salut, Marina Geli, ja va expressar les seves queixes pel deficient cobrament de l’assistència prestada a aragonesos que aconseguia Catalunya. Els alcaldes de la Franja, al seu torn, sempre han declarat que la seva població no és ben rebuda. Des que van començar les retallades en la sanitat catalana, els hospitals de màxim nivell apliquen amb rigor el principi de territorialitat, segons el qual els veïns de l’àrea geogràfica que circumda l’Hospital de Sant Pau, per exemple, no han d’anar a l’Hospital Clínic, excepte si és una urgència, ja que si ho fan el Clínic no els atendrà. Així passa en tots els hospitals i centres d’assistència primària, i així ho han assumit els ciutadans, amb esporàdiques situacions conflictives. A l’Arnau de Vilanova s’estan limitant a aplicar aquest mateix criteri, va resumir Mateu, que va lamentar les renascudes queixes dels alcaldes. «Els malalts d’Aragó saben que se’ls està atenent igual que sempre, a l’Arnau de Vilanova –va reiterar Mateu–. Per part seva, no hi ha conflicte.

El País Cataluña: Aragón reabre el conflicto por la atención de pacientes de la Franja


Los recortes aplicados por la Generalitat en la sanidad pública catalana han reabierto la batalla para esclarecer qué Administración debe hacerse cargo de la factura sanitaria de los pacientes de la Franja aragonesa. Alcaldes de varios municipios de Aragón situados en comarcas fronterizas con Cataluña —la


Ribagorza, la Litera y el Bajo Cinca— acusaron ayer al Departamento de Salud de negarse a prestar asistencia sanitaria no urgente a los aragoneses a raíz de que la Generalitat aplicara la oleada de ajustes del pasado verano. “Cataluña debe atender a la población fronteriza de ambas comunidades”, protestó el presidente de la Litera, Antonio Fondevila. Salud, por su parte, negó que haya cambiado la atención a aragoneses que ofrece principalmente el hospital leridano Arnau de Vilanova, además de otros centros de esta provincia. Cerca de unas 2.500 altas hospitalarias del Arnau de Vilanova, alrededor del 10%, corresponden a usuarios de Aragón porque el hospital público aragonés más cercano les queda más lejos que el centro leridano. En 2005, Cataluña y Aragón firmaron un convenio mediante el cual se facilitaba el acceso a la atención sanitaria a los pacientes de las zonas limítrofes entre ambas comunidades, pero el documento no hace referencia al coste económico de estos enfermos. La circunstancia provoca una disputa continua por los gastos que generan estos pacientes, disputa que se ha acrecentado por la crisis, denuncian los alcaldes aragoneses. Salud rechaza las quejas “La Generalitat podría estar incumpliendo los convenios suscritos con el Gobierno de Aragón”, advirtió Fondevila debido a las quejas de los pacientes aragoneses. Estos señalan que los médicos que les atienden en Cataluña les están derivando a centros aragoneses para tratamientos que hasta antes del verano se realizaban sin problemas en territorio catalán. “Se atiende a los pacientes igual que siempre. No ha habido ninguna orden a los médicos para que cambien de criterio”, defendió un responsable del Departamento de Salud de la región sanitaria de Lleida, que admitió la existencia de roces continuos por la situación actual. “No estaría mal que ambos Gobiernos se pusieran de acuerdo después de tantos años sobre cómo financiar los pacientes transfronterizos

DE: http://sapeira.blogspot.com/2011/10/aragon-reabre-el-conflicto-por-la.html

La Vanguardia: la Franja demana a Salut que atengui els aragonesos

dimecres 12 d’octubre de 2011


La Franja demana aSalut que atengui els aragonesos









Les retallades de Salut passen també factura als pacients de la Franja que reben atenció sanitària a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Almenys així ho afirma la trentena d’alcaldes de diferents poblacions d’aquesta zona d’Aragó, limítrofa amb Catalunya, que ahir van mantenir una reunió a Binèfar (Osca) per demanar a la Generalitat que continuï atenent aquests pacients, com ha fet fins ara i tal com estableix un conveni firmat entre Aragó i Catalunya, amb vigència fins al 2015. Aquests alcaldes asseguren que des de fa unes setmanes els pacients de la Franja que acudeixen a l’Arnau de Vilanova són atesos en la primera consulta, però després són derivats a l’hospital de Barbastre, sense capacitat, asseguren aquests alcaldes, per atendre tota aquesta població de la Franja, que des de fa anys rep assistència als centres sanitaris de Lleida. Des de l’Arnau de Vilanova s’afirma que els casos greus i les urgències es continuen atenent com sempre. Els pacients atesos a l’Arnau, gràcies a aquest conveni, procedeixen de les comarques aragoneses de la Llitera, Baix Cinca i Ribagorça. Els alcaldes aragonesos també van acordar ahir contactar amb el Govern d’Aragó perquè hi intervingui.

J. Ricou



DE: http://sapeira.blogspot.com/2011/10/la-franja-demana-asalut-que-atengui-els.html

Avui: la Franja critica que l'Arnau els derivi a Aragó


Una trentena d’alcaldes i regidors de la Franja de Ponent van reclamar ahir que l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida continuï sent el seu centre sanitari de referència. La trobada d’alcaldes, celebrada a Binèfar,va rebutjar el protocol establert per l’hospital pel qual les patologies que no requereixen hospitalització són derivades a centres aragonesos, bàsicament a l’hospital de Barbastre, que els cau més lluny que Lleida. Igualment, veïns de la Franja s’han trobat que després d’una primera consulta reben la recomanació per seguir el tractament a Aragó. El president de la comarca del Baix Cinca, Francisco García, va dir que entenen la contenció de despeses a Catalunya, “però nosaltres no volem ser qui paguem els plats trencats d’un incompliment de Madrid”, ja que hauria de ser la Seguretat Social qui compensés el govern per atendre veïns d’una altra comunitat. El president de la Llitera, Antonio Fondevila, va recordar que hi ha un conveni del 2005, vigent fins al 2015, de reciprocitat sanitària. L’Arnau va matisar que la derivació només és per algunes proves i hospitalitzacions i no per tractaments i urgències. L’hospital atén cada any prop de 30.000 veïns de la Franja DE:http://sapeira.blogspot.com/2011/10/la-franja-critica-que-larnau-els-derivi.html

Diario del Alto Aragón:Los alcaldes de la Franja, preocupados por la asistencia sanitaria en Cataluña


Representantes de tres comarcas y 32 ayuntamientoS firman en Binéfar un documento El próximo 26 de octubre los presidentes de las comarcas de Litera, Antonio Fondevila; Bajo Cinca, Francisco García, y Ribagorza, José Franch, acompañados por representantes municipales de Tamarite de Litera, Zaidín, Fraga y Castigaleu mantendrán un encuentro ya confirmado con el consejero de Sanidad del Gobierno de Aragón, Ricardo Oliván, para tratar sobre la asistencia sanitaria en Cataluña de pacientes de la Franja. JOSÉ LUIS PARICIO Los tres presidentes comarcales junto a representantes de 32 consistorios de los citados territorios han mantenido hoy un encuentro en la sede de la Comarca de la Litera, en Binéfar. Los ayuntamientos quieren que Lérida sea, como lo ha sido históricamente, una referencia en la asistencia sanitaria. "Somos un territorio a caballo entre Aragón y Cataluña y , para quienes aquí vivimos, la frontera entre ambos territorios nunca ha constituido un elemento determinante en nuestras vidas diarias, compartimos una larga historia con nuestros vecinos del lado catalán, hablamos una misma lengua y tenemos abundantes referencias culturales en común". A esta comisión se añadirán integrantes del Bajo Aragon, Caspe y el Matarraña. Los alcaldes se hacen eco de la preocupación ciudadana, creada en los últimos meses por la negativa en algunos casos a seguir ofreciendo asistencia sanitaria en o desde algunos centros asistenciales de Cataluña a los usuarios aragoneses. Hasta ahora ambas comunidades daban servicio a ciudadanos de uno y otro lado, y a final de año emitían un coste de prestación de ese servicio – tanto en Aragon como en Cataluña- que era pagado por el Gobierno Central, al ser incluido en los Fondos de Compensación Interterritoriales del Ministerio de Sanidad.



jueves, 13 de octubre de 2011

La Mañana:La Franja exige cumplir el pacto sanitario hasta el 2015


Más de treinta alcaldes y los representantes de las comarcas de La Litera, la Ribagorza y el Bajo Cinca exigieron ayer en Binéfar que se mantenga el convenio sanitario entre Aragón y Catalunya, al que se acogen miles de oscenses de la zona oriental. El presidente literano, Antonio Fondevila, explicaba que “entiendo que todavía está en vigor porque si una de las dos partes no dice lo contrario está en vigencia diez años, hasta 2015”. Fondevila añadió que “queremos saber por qué estos incumplimientos de convenio y si va a ser norma general”. A consecuencia de la convocatoria de la reunión de ayer en la sede comarcal de La Litera, ya se ha conseguido que el próximo 26 de junio una comisión de municipios y comarcas afectados sean recibidos en Zaragoza por el consejero de Sanidad, Bienestar Social y Familia, Ricardo Oliván. “Vamos a ir los presidentes de los consejos comarcales y los alcaldes de los municipios más grandes. Por la parte de La Litera vendrán Tamarite y Binéfar, por ejemplo. Vamos a ver qué postura es la del Gobierno de Aragón y que en esa negociación con Catalunya estemos representados”. La problemática es la siguiente, según la explica el propio Fondevila: “Por parte de muchos vecinos de nuestros municipios ha empezado a haber toques en nuestros ayuntamientos porque en los hospitales de referencia catalanes se está incentivando que se utilicen los hospitales aragoneses de referencia por parte de médicos, enfermeras y personal administrativo. Eso, acompañado de noticias de que algunas cosas se van a dejar hacer, ha causado preocupación”. Esta situación está generando algunos problemas. “Los profesionales son igual de buenos que en Lleida, pero ni el Hospital de Barbastro es el Arnau de Vilanova en cuanto a medios técnicos, vamos a crear un colapso si va mucha gente de esta zona a Barbastro y ya se ha empezado a notar que gente mayor se está empadronando en Catalunya”. También se destaca el hecho de que las comunicaciones de la zona oriental de Huesca con Lleida son más fluidas que con Barbastro y Huesca capital. Entre los casos concretos de merma de servicios que los pacientes oscenses están detectando está la imposibilidad de seguir recibiendo quimioterapia en Lleida. O que tras ser atendidos en Urgencias y una vez hecho el diagnóstico, se invita al paciente a seguir el tratamiento en Barbastro. El Convenio entró en vigor en mayo del año 2005 El 26 de Mayo de 2005, en Tamarite de Litera, los Gobiernos de Catalunya y Aragon firmaron un convenio de intercambio sanitario, poniendo en las zonas limítrofes a disposición de los vecinos de uno y otro lado, centros asistenciales, hospitales, y medios como ambulancias. Este acuerdo no hablaba de cantidades., ni se menciona en ningún apartado. Ambas comunidades daban servicio a ciudadanos de uno y otro lado, y a final de año emitían un coste de prestación de ese servicio – tanto en Aragon como en Catalunya que era pagado por el Gobierno Central, al ser incluido en los fondos de compasión interterritoriales del Ministerio de Sanidad. Este convenio especificaba que los vecinos de la Ribagorza- podían utilizar el centro Pont de Suert- o los del Segriá la Policlínica de Fraga. El acuerdo engloba a 46 municipios de Aragon y 35 de Catalunya. La Generalitat de Catalunya desde hace varios años insiste en que este servicio cuesta de sus arcas 10,5 millones de euros anuales, y desde hace varias semanas viene ya aplicando el recorte desviando pacientes, en especialidades hacia el Hospital Comarcal de Barbastro y en tratamientos de quimioterapia, continua con radiología, y recalca que mantendrá la prestación a quienes la mantienen desde hace un tiempo pero no incorpora nuevos pacientes. Los alcaldes, quieren ser protagonistas propiciando y pidiendo participar en los foros que mantengan – Gobierno de Aragon, Generalitat y Gobierno Central- Temen que si este recorte se confirma pueda haber ademas perdida de población en el medio rural. Los alcaldes manifiestan su voluntad de seguir trabajando para que la situación de las poblaciones frontera de Aragon y Catalunya, no constituya un problema en articular la articulación de servicios básicos, coherentes, cercanos y de calidad


A:  http://sapeira.blogspot.com/2011/10/sanitat-la-franja_12.html

Segre: Els alcaldes de la Franja demanen que l'Arnau continuï atenent els seus veïns






Alcaldes i representants d’un total de 35 municipis de la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca d’Osca (la Franja) van demanar ahir a Binèfar que es garanteixi l’assistència sanitària dels seus veïns a l’Arnau deVilanova de Lleida, després que aquest hospital hagi començat a limitar des de fa unes setmanes el seu accés a les consultes d’especialistes i al servei de quimioteràpia. Durant la reunió, els assistents es van mostrar preocupats perquè l’hospital ha sigut fins ara el centre de referència per als seus veïns i van destacar que és el centre hospitalari més proper per a tots els que viuen al Baix Cinca.A més, van afirmar que veïns de la Franja, especialment jubilats, han començat a empadronar-se a Lleida per no perdre aquesta assistència.D’altra banda, els regidors van denunciar que hi podria haver un incompliment del conveni entre Catalunya iAragó subscrit el 2005 i vigent fins al 2015, per atendre població fronterera de les dos comunitats. Així, van apostar per fer un front comú amb els seus homòlegs lleidatans per reclamar al Govern central que pagui a Catalunya la factura pendent per atendre pacients aragonesos “Si Madrid està incomplint, Catalunya i Aragó han de fer un front comú contra aquest incompliment”, va afirmar ahir Antonio Fondevila, president del consell comarcal de la Llitera. Una comissió es reunirà el pròxim 26 d’octubre amb el conseller de Sanitat d’Aragó, Ricardo Oliván, per exposar-li aquest problema i li entregaran el document consensuat ahir, en què es destaca que “les persones han de ser ateses en aquells llocs més propers al seu lloc de residència, independentment que estiguin establertes a Catalunya oAragó”. Per la seua part, el delegat de Salut a Lleida, Antoni Mateu, va insistir que la limitació de pacients de la Franja és poc significativa. “La diferència dels atesos aquest any amb l’anterior és mínima”, va dir. L’Arnau va comunicar fa unes setmanes per escrit als seus metges que, si un pacient no és ingressat, ha de ser reenviat al metge de capçalera i no a l’especialista.


Salut, disposada a negociar, destaca queMadrid no paga aquest servei

El delegat de Salut a Lleida,Antoni Mateu, va apostar ahir perquè Catalunya iAragó negociïn una solució a aquest problema en una reunió de la comissió paritària. En aquest sentit, va assegurar que la ministra de Sanitat, Leire Pajín, ha deixat a les mans de les mateixes comunitats la resolució d’aquest tipus de conflictes. “Estem disposats a parlar”, va manifestar. Mateu va afirmar que el conveni entre les dos comunitats estableix que l’atenció als pacients de la Franja serà costejada pel fons de cohesió estatal. El problema, va destacar, és que a partir del 2008 l’Estat va canviar els criteris i en lloc d’abonar els 10 milions anuals que costa, en paga un màxim de 3,5.

10,93 MILIONS D’EUROS

És el cost de l’atenció prestada per la sanitat de Lleida a veïns de la Franja l’any passat. El 2009 va ser d’11,45 milions.

Altes hospitalàries

Un total de 2.517 pacients d’aquests municipis van ingressar l’any passat a l’Arnau, 280 menys que el 2009.

Consultes externes

Les visites a l’especialista constitueixen el gruix de l’atenciómèdica, ja que el 2010 van ser 27.035. En aquest cas, hi va haver un descens notable respecte al 2009, quan es van atendre 32.957 veïns de la Franja.

Percentatge

En general, suposen una mica menys del 10% del total de pacients atesos a l’Arnau. En radioteràpia són més perquè té un conveni específic.

A:
http://sapeira.blogspot.com/search?updated-max=2011-10-12T10%3A48%3A00-07%3A00&max-results=7




TV3: Alcaldes de la Franja demanen continuar sent atesos a l'Hospital Arnau de Lleida

El govern nega que les retallades a la sanitat tinguin res a veure amb la denúncia que han fet els darrers dies els veïns de la Franja de Ponent. Denuncien que els últims mesos tenen dificultats per ser atesos a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida com havia passat sempre gràcies a un conveni entre Catalunya i Aragó. Un grup d'alcaldes de la Franja han demanat una solució.
Informatiu TN Migdia del dia 11 d'octubre de 2011

http://www.tv3.cat/videos/3746770/Alcaldes-de-la-Franja-denuncien-falta-dassistencia-sanitaria
A: http://sapeira.blogspot.com/2011/10/alcaldes-de-la-franja-demanen-continuar.html

La Mañana: La Franja quiere saber si el convenio sanitario siguie vigente

7 d'octubre de 2011

Los presidentes de las comarcas de La Litera, Bajo Cinca y la Ribagorza, así como los alcaldes de los alrededor de 20 municipios cuyos ciudadanos reciben asistencia médica en Lleida mantendrán una reunión en Binéfar, el martes 11 de octubre, para analizar qué medidas toman ante la “invitación” a continuar sus tratamientos médicos en Aragón que están denunciando algunos pacientes de la Franja por parte de los facultativos y autoridades sanitarias catalanas. Antonio Fondevila, presidente de la comarca de La Litera explica que “parece ser que cuando pacientes literanos son atendidos en Lleida, se les insta de buenas maneras a que continúen sus tratamientos en Barbastro o Huesca. Eso que no es oficial pero que parece una realidad, se lo han contado los vecinos a sus alcaldes”. En La Litera son ocho los municipios afectados. La convocatoria de la reunión se ha realizado a instancias de Fondevila, respondiendo al ruego realizado por los cuatro grupos representados en el gobierno comarcal. “Hubo una reunión de los portavoces de los cuatro grupos (PSOE, PP, PAR y CHA) y me rogaron que instáramos una reunión con las tres comarcas implicadas en el asunto: La Litera, Bajo Cinca y La Ribagorza y que cada uno llamara a sus alcaldes afectados. Hay varios objetivos en esta reunión del martes: consensuar un documento común, pedir al Gobierno de Aragón y la Generalitat que se pongan de acuerdo, saber si el convenio entre ambas administraciones está en vigor, si la postura catalana es oficial. “Queremos saber si esos escarceos de enviar a Huesca se van a mantener o vamos a continua con la asistencia sanitaria como tenemos ahora”. Fondevila añade que “en este momento se tiene que dejar claro que hay un convenio en vigor. Pero yo no digo que Catalunya no tenga su parte de razón. Probablemente, el problema venga por el incumplimiento del propio Gobierno Central del dinero que tiene que aportar. Pero no lo puede pagar el usuario”. Ante las críticas y el temor que se ha levantado entre los pacientes de la Franja, así como entre los responsables políticos, el director de los servicios territoriales en Lleida del Departament de Salut, Antoni Mateu, quiso recordar que se continúa atendiendo a los pacientes procedentes de la Franja en todos aquellos servicios en los que el Hospital Arnau de Vilanova es el centro de referencia. “Por ejemplo, Lleida es centro de referencia en el tratamiento de la radioterapia para estos pacientes, esto continuará”, apuntó Mateu, quien matizó que, al igual que pasa con los pacientes procedentes de la misma provincia leridana, los médicos derivan al médico

de cabecera a los pacientes que acuden al hospital y que no tienen que ser ingresados. Cabe recordar que Catalunya y Aragón firmaron en 2005 un convenio mediante el cual se facilitaba la accesibilidad de la atención sanitaria de los pacientes de las zonas limítrofes entre ambas comunidades. Según datos de la memoria de Salut del 2010, el Arnau dio 2.517 altas hospitalarias de pacientes de la Franja, realizó 27.035 consultas externas y practicó 1.469 diálisis. También recibió 1.841 visitas en el hospital de día y realizó 255 rehabilitaciones. Pese a que el delegado territorial de Salut aseguró que la atención a los pacientes de la Franja no variará, recordó que es necesario renegociar con el Ministerio de Sanidad las condiciones para cobrar estos servicios. Desde el cambio de sistema de compensación en 2009, Lleida ha dejado de ingresar unos 14 millones de euros en dos años. Fuera del ámbito local, cabe destacar que ayer la diputada y exconsellera del PSC Marina Geli ofreció un pacto para frenar el recorte sanitario. Después de recordar que el gasto sanitario catalán, “no sólo no es excesivo, sino que está muy por debajo de la media europea”, esta misma diputada socialista advirtió que destinar menos de 1.300 euros por habitante y año es “inasumible” y los recortes ya han rebasado este límite y lo han situado en los 1.200. Ofreció, en este sentido, un pacto al Govern para encontrar el dinero que precisa el sistema sanitario, y ha sugerido renegociar, junto con las empresas farmacéuticas, el gasto de los medicamentos hospitalarios y de los ambulatorios, lo que permitiría obtener, según precisó, unos 800 millones de euros adicionales. El conseller de Salut, Boi Ruiz, agradeció el gesto y le afirmó que le cogía “la mano tendida”, pero no aclaró si estaba de acuerdo o no en pactar con el PSC.

Segre: Rebel·lió al Jussà pel rebuig dels al·legats de la MAT



Primer van ser els veïns afectats i ara, ajuntaments i consell comarcal. Els serveis d’Indústria han comunicat a tots els que van presentar al·legacions a l’estudi informatiu sobre la línia demolt alta tensió (MAT) de Montsó a Isona el rebuig de tots els seus arguments.L’ajuntament deTremp ja va anunciar dimecres que ha deixat la resposta a les seues al·legacions a mans dels serveis jurídics del consistori per estudiar el pròxim pas. L’alcalde de la capital del Jussà,Víctor Orrit, va reiterar que el municipi ja suporta el pas de nombroses línies elèctriques. De fet, l’ajuntament va demanar a Red Eléctrica de España, promotora de la MAT, que aprofités un dels corredors ja existents per evitar més impactes al territori. El president del consell comarcal, Joan Ubach, convocarà el consell d’alcaldes per acordar una resposta unànime al rebuig de les al·legacions. La reunió tindrà lloc el pròxim dia 24. Ubach va lamentar que no s’hagi acceptat cap de les al·legacions i va afegir que les res-postes són molt genèriques. En aquest sentit, l’alcalde de Castell de Mur, Josep Castells, va afirmar que se senten “molt dolguts” per la negativa i va defensar que les administracions locals intervinguin davant d’una postura, la de REE, que s’ha dedicat a “intentar desmuntar un a un els arguments que reflectien les al·legacions”. Castells va reiterar que la lí-nia elèctrica impedirà el creixe ment de la comarca i, fins i tot, la seua subsistència. La plataforma unitària contra l’autopista elèctrica, que la setmana passada ja va analitzar i criticar la resposta als al·legats contra la MAT, havia recollit prop de 900 al·legacions.Ajuntaments i consell hi van presentar les seues amb la col·laboració dels serveis jurídics de la Diputació

A:http://sapeira.blogspot.com/2011/10/industria-rebuja-totes-les-allegacions.html


Sapeira: Unes 200 persones participen en la XX Festa dels Caçadors a areny de Noguera

 El poliesportiu d’Areny de Noguera va acollir el dissabte dia 24 de setembre la XX edició de la festa de Santa Llúcia. La pluja que va caure durant tot el matí va fer que la missa que es fa cada any a l’ermita de Berganui es traslladés al pavelló. Les 180 places preparades pels caçadors per sopar, no var ser suficients (tot i que ningú es va quedar sense menjar) per acollir a aquest tradicional àpat. Èxit de participació que es repeteix any rere any.








Font: http://sapeira.blogspot.com/2011/09/unes-200-persones-participen-en-la-xx.html
Més imatges a: https://picasaweb.google.com/107189808198803554160/DropBox#