
Com un vaixell que no sap cap a on va, així es veia el PSC durant la seva campanya electoral: la seva ànima catalana la C del PSC va quedar arraconada i els Montilla i Corbacho, juntament amb la resta del PSOE van acabant convertint el Tripartit en un Titànic que va caure definitivament el 28-N davant la ciutadania catalana que apostava majoritàriament pel CANVI que representava Artur MAS i CIU.
Durant la campanya tothom va criticar els dos TRIS-PARTITS, tothom menys ICV que es va quedar sola en la defensa de la gestió del govern anterior. El PSC criticava l'independentisme d'ERC i ERC mirava a veure qui dels tres: ERC, Reagrupament o Solidaritat per la indepndència era més independentista.
El PSC també competia amb el PP i d'aquesta manera s'entén que PSOE constanment ajudès al PSC, tant o més com ho feia Mariano Rajoy i la resta del PP espanyol amb el PP català competint. Al cap i a la fi són el mateix.

Un altre dels problemes del PSC no sols va ser els de la subvenció als NI-NI i fer ells mateixos campanyes NI-NI que no es sabia que eren "NI INDEPENDENTISTES NI DE DRETES...però tampoc feien polítiques socials d'esquerres, NI D'ESQUERRES". Esperem que tant NI-NI que no es sap cap a on van no arribin a l'Aragó.
I, per arrodonir-tot, arriba Zapatero, el mateix Zapatero, aquell que al 2006 prometia complir amb l'Estatut del parlament Català; ara i saludava i felicitava al ministre de Treball i número 3 del PSC, Celestino Corbacho i el felicitava pel seu treball i per aconseguir arribar al 80% d e les prestacions socials.Quina barra!!!. un executiu d'un país amb el 20% de l'atur, quasi el 50% del jovent a l'atur, etc, etc i es felicita la gestió del ministre de l'atur. Aquests han estat alguns dels arguments que expliquen la davallada del PSC. Un cop acabades les eleccions i enfonsat el vaixell, Montilla dimiteix i el vaixell encara no es sap cap a on anirà. A ERC, qui dimiteix és el número 2, en Benach i Puigcercós aguanta de moment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario