Segre: Organització municipal:Fusion o disfuncions

A:Bloc de Sapeira

L’origen de l’organització actual d’Espanya en municipis cal buscar-lo a la Constitució del 1812, la Pepa, que concebia aquesta figura com a única unitat bàsica de divisió territorial i amb autonomia. Dos segles després, el Govern espanyol ha posat els municipis a l’ull de l’huracà al traslladar-los la responsabilitat d’una de les principals operacions de reforma i estalvi en el sector públic, amb una previsió de la reducció de la despesa de 7.129 milions d’euros a l’empara del camí marcat per la Unió Europea.Amb la reforma, pretén buidar de contingut la majoria d’ajuntaments, almenys a Lleida, on un 93% dels pobles amb ajuntament tenen menys de 5.000 habitants i són el principal objecte de la reforma. Per la seua part, la Generalitat, que va impulsar l’organització en comarques com a distintiu principal de la distribució local catalana, projecta eliminar l’estructura política dels consells suprimintne un miler de càrrecs i estalviar-se 12 milions d’euros. Els dos projectes de reforma facilitaran, promouran i premiaran l’eliminació de municipis per la via de la fusió voluntària. No és la primera vegada, tot i que potser sí que és la més democràtica. Segons un estudi encarregat per la Diputació als professors Ramon Morell i Ignasi Aldomà sobre la distribució municipal a Lleida, des del 1900 han desaparegut a tot l’Estat 1.153 municipis, en molts casos a causa de les polítiques franquistes de fusió municipal que van dirigir els governs civils. A Lleida (continua l’informe) es va recolzar aquesta voluntat de simplificació i, en l’última gran reforma, del 1962 al 1977, es van produir a Catalunya 125 fusions, 91 de les quals van ser a Lleida, sobretot al Pirineu.Això explica les dimensions d’alguns municipis de la muntanya o el Prepirineu, com araTremp. És el municipi més gran de Catalunya i té 29 nuclis agregats (alguns dels quals estan deshabitats), amb una població total de 6.500 habitants. L’estudi destaca, en aquest punt, les disfuncions i deficiències que han derivat d’aquella política d’annexions

L’última granreforma va crear municipis més grans que comarques
Tremp: 29 nuclis i 303 quilòmetres quadrats

Amb 6.500 habitants repartits en 29 nuclis de població en 303 quilòmetres quadrats de superfície,Tremp és, actualment, el resultat de la fusió en els últims anys del franquisme de set antics municipis del Jussà. L’alcalde,Víctor Orrit, assenyala que tenen “130 quilòmetres de camins i prop de 200 masies”. “Tremp és més gran que comarques com el Garraf o el Tarragonès, però no té ajudes específiques. Sense subvencions, no podem assegurar els serveis bàsics a tota la població”, assegura. Aquestes són algunes de les disfuncions que se s’esmenten a l’estudi dels professors Morell iAldomà per a la Diputació, en què s’assenyalen les infraestructures de comunicació com un dels grans dèficits en aquest sentit. Des del 1980, segons el mateix informe, la tendència a la creació de nous municipis s’ha moderat. L’últim que es va crear a Catalunya va ser la Canonja, el 2010. A Lleida, en els últims quinze anys hi ha hagut diversos moviments per modificar els límits territorials d’alguns municipis. D’un total de sis, segons els dictàmens expedits per la Comissió JurídicaAssessora de la Generalitat posteriors a informes de la Comissió de Delimitació Territorial, només un ha sigut per a la creació d’un municipi i s’ha resolt negativament. És el cas d’Arties, on el 2002 es va celebrar una consulta popular, en què els resultats també van ser contraris.Veïns de laTerreta, una àmplia zona deTremp fronterera amb el Pont de Suert i la Ribagorça aragonesa i que està situada a uns 45 minuts de la capital, també van celebrar una consulta el 2010 i es van pronunciar a favor de la segregació.
publicat pel diari Segre, diumenge 24 de febrer