
L’origen de l’organització actual d’Espanya en municipis cal buscar-lo a
la Constitució del 1812, la Pepa, que concebia aquesta figura com a
única unitat bàsica de divisió territorial i amb autonomia. Dos segles
després, el Govern espanyol ha posat els municipis a l’ull de l’huracà
al traslladar-los la responsabilitat d’una de les principals operacions
de reforma i estalvi en el sector públic, amb una previsió de la
reducció de la despesa de 7.129 milions d’euros a l’empara del camí
marcat per la Unió Europea.Amb la reforma, pretén buidar de contingut la
majoria d’ajuntaments, almenys a Lleida, on un 93% dels pobles amb
ajuntament tenen menys de 5.000 habitants i són el principal objecte de
la reforma. Per la seua part, la Generalitat, que va impulsar
l’organització en comarques com a distintiu principal de la distribució
local catalana, projecta eliminar l’estructura política dels consells
suprimintne un miler de càrrecs i estalviar-se 12 milions d’euros. Els
dos projectes de reforma facilitaran, promouran i premiaran l’eliminació
de municipis per la via de la fusió voluntària. No és la primera
vegada, tot i que potser sí que és la més democràtica. Segons un estudi
encarregat per la Diputació als professors Ramon Morell i Ignasi Aldomà
sobre la distribució municipal a Lleida, des del 1900 han desaparegut a
tot l’Estat 1.153 municipis, en molts casos a causa de les polítiques
franquistes de fusió municipal que van dirigir els governs civils. A
Lleida (continua l’informe) es va recolzar aquesta voluntat de
simplificació i, en l’última gran reforma, del 1962 al 1977, es van
produir a Catalunya 125 fusions, 91 de les quals van ser a Lleida,
sobretot al Pirineu.Això explica les dimensions d’alguns municipis de la
muntanya o el Prepirineu, com araTremp. És el municipi més gran de
Catalunya i té 29 nuclis agregats (alguns dels quals estan deshabitats),
amb una població total de 6.500 habitants. L’estudi destaca, en aquest
punt, les disfuncions i deficiències que han derivat d’aquella política
d’annexions
L’última granreforma va crear municipis més grans que comarques
Tremp: 29 nuclis i 303 quilòmetres quadrats
Amb 6.500 habitants repartits en 29 nuclis de població en 303
quilòmetres quadrats de superfície,Tremp és, actualment, el resultat de
la fusió en els últims anys del franquisme de set antics municipis del
Jussà. L’alcalde,Víctor Orrit, assenyala que tenen “130 quilòmetres de
camins i prop de 200 masies”. “Tremp és més gran que comarques com el
Garraf o el Tarragonès, però no té ajudes específiques. Sense
subvencions, no podem assegurar els serveis bàsics a tota la població”,
assegura. Aquestes són algunes de les disfuncions que se s’esmenten a
l’estudi dels professors Morell iAldomà per a la Diputació, en què
s’assenyalen les infraestructures de comunicació com un dels grans
dèficits en aquest sentit. Des del 1980, segons el mateix informe, la
tendència a la creació de nous municipis s’ha moderat. L’últim que es va
crear a Catalunya va ser la Canonja, el 2010. A Lleida, en els últims
quinze anys hi ha hagut diversos moviments per modificar els límits
territorials d’alguns municipis. D’un total de sis, segons els dictàmens
expedits per la Comissió JurídicaAssessora de la Generalitat posteriors
a informes de la Comissió de Delimitació Territorial, només un ha sigut
per a la creació d’un municipi i s’ha resolt negativament. És el cas
d’Arties, on el 2002 es va celebrar una consulta popular, en què els
resultats també van ser contraris.Veïns de laTerreta, una àmplia zona
deTremp fronterera amb el Pont de Suert i la Ribagorça aragonesa i que
està situada a uns 45 minuts de la capital, també van celebrar una
consulta el 2010 i es van pronunciar a favor de la segregació.
publicat pel diari Segre, diumenge 24 de febrer