El fracking amenaça Catalunya...i Aragó també

A: Bloc de Sapeira

Ecologistas en Acció de Catalunya ha presentat alegacions al permisos de prospecció d’hidrocarburs amb la tècnica del fracking solicitats per l’empresa Montero Energy Corporation en dues grans zones de Catalunya. El passat dissabte 24 de novembre es va crear la Plataforma ATUREM EL FRACKING a Catalunya, en oposició a les prospeccions i en favor de la transició energètica envers fons renovables.

El passat 27 de setembre de 2012, es va publicar al DOCG l’anunci del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya amb la solicitud de l’empresa Montero Energy Corporation SL de dos permisos de prospecció d’hidrocarburs anomenats Darwin i Leonardo. Aquests permisos afecten a més de 70 municipis en vàries comarques, sobretot a la Segarra i a Osona (89.683 i 76.641 hectàrees respectivament).

Es tracta de la primera petició que s’ha fet a Catalunya per extraure gas amb la tècnica de fractura hidràulica (fracking), tècnica que consisteix en perforar i injectar a pressió grans volumns d’aigua, sorra i productes químics de gran toxicitat a grans profunditats del subsòl per fracturar la capes de pissarres i fer aflorar el gas que contenen aquestes roques a la superfície.

Ecologistes en Acció de Catalunya demana que es deneguin els permisos i que es traslladi a tot el territori català la prohibició de l’obtenció de gas i petroli d’esquist per fractura hidràulica. Tan mateix, sol.licita que s’atorgui la nul·litat al procés de sol·licitud per tractar-se d’un procés il.legitim per la nul·la informació del projecte i dels seus detalls tècnics entre les autoritats i els organismes comarcals i municipals, aixi com a la població en general, acte que vulnera el dret de la ciutadania a la informació i la participació en assumptes públics i en matèria de medi ambientEn el document d’al.legacions presentat per l’organització ecologista al Departament d’Ocupació, s’exposen els greus impactes ambientals i en la salud humana derivats de l’utilització d’aquesta tècnica que es va iniciar a Estats Units (implementànse a l’any 2011 a l’estat de Texas). Com proven els diversos estudis referenciats al document,els impactes són provocats per la contaminació d’aigües subterrànies i atmosfèrica, per l’alt consum d’aigua (cada pou requereix 19 milions de litres d’aigua al dia), per la contribució al canvi climàtic, així com l’alt risc d’accidents per explosions i fins i tot terratrèmols de fins a escala 4.0 a prop de les zones en explotació. El fracking ha estat ja prohibit a França, Alemanya, Holanda i Bulgària i a Espanya, el Govern de Cantàbria està tramitant la prohibició i ja s’han pronunciat en contra les corts aragonesas i la Diputació de Valladolid.

Diverses organitzacions dels territoris afectats s’estan mobilitzant fortament amb la presentació d’al.legacins i amb campanyes entre els ajuntaments afectats, els consells comarcals i els partits polítics municipals perquè també facin al·legacions. El Grup de Defensa del Ter, L’Espitllera i Grup per a la Defensa del Medi Natural de la Segarra vam convocar una trobada d’entitats i organitzacions el passat dissabte a Cervera i es va crear la Plataforma ATUREM EL FRACKING, amb l’objectiu de promoure la prohibició del Fracking a Catalunya i en favor de la transició energètica envers fons renovables .

publicat per ecologistes de Catalunya en acció

Imatge d'una bassa mentre es practica el fracking (fracturació hidràulica). Foto: Henry Fair.

publicat per naciodigital.cat

Mapa de posició de sondejos permisos i concessions (Font: Secretaria d'Estat d'Energia)

Es crea la Plataforma Aturem el Fracking

Com s'estructura la fracturació hidràulica en el terreny. Foto: Nicolle Rager Fuller.
En una concorreguda reunió a Cervera, el passat dissabte 24 de novembre es va constituir la Plataforma Aturem el Fracking (PAF). Convocades pel Grup de Defensa del Ter, el Fòrum l’Esptillera i el Grup de Defensa del Medi Natural es varen reunir mig centenar d’assistents, representants d’entitats socials i de defensa del medi natural, de partits polítics, de sindicats agraris com la Unió de Pagesos i d’Ajuntaments com el d’Agramunt, a banda de tècnics de l’administració i veïns de pobles afectats.