El castell d’Areny, citat el 823 ( in castro Arinio), era un dels castells fronterers del comtat fins a l’inici del segle XI, que la recuperació del territori féu baixar la frontera vers Montanyana, Lluçars, Pilzà, etc. Inicialment era en poder dels comtes del Pallars Jussà, cosa que explica que el 1171 el comte Ramon Mir declarés que l’havia deixat en penyora a la seva muller. Del segle XIV endavant, consta ja com a vinculat als comtes de Ribagorça, de la casa reial. Fou fortificat diferents vegades, en especial al segle XVI, època de la qual semblen datar les restes actuals, que consisteixen en uns murs en angle i atalussats a la base i un malmès torricó rectangular. Fou plaça d’armes de l’exèrcit espanyol fins el 1780, en què es va abandonar —el seu governador, amb les dues peces d’artilleria que hi tenia, passà a Benasc—. Andreu.
El castell d’Areny, citat el 823 ( in castro Arinio), era un dels castells fronterers del comtat fins a l’inici del segle XI, que la recuperació del territori féu baixar la frontera vers Montanyana, Lluçars, Pilzà, etc. Inicialment era en poder dels comtes del Pallars Jussà, cosa que explica que el 1171 el comte Ramon Mir declarés que l’havia deixat en penyora a la seva muller. Del segle XIV endavant, consta ja com a vinculat als comtes de Ribagorça, de la casa reial. Fou fortificat diferents vegades, en especial al segle XVI, època de la qual semblen datar les restes actuals, que consisteixen en uns murs en angle i atalussats a la base i un malmès torricó rectangular. Fou plaça d’armes de l’exèrcit espanyol fins el 1780, en què es va abandonar —el seu governador, amb les dues peces d’artilleria que hi tenia, passà a Benasc—. Andreu.
ResponderEliminar