Mostrando entradas con la etiqueta El Pont de Montanyana. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta El Pont de Montanyana. Mostrar todas las entradas

miércoles, 9 de octubre de 2013

Notícies de la Terreta.com: declaració d'intencions



Noticiesdelaterreta.com
I aquesta és la nostra declaració d'intencions:

Tots els blocs que fins ara hem anat publicant informació de la Terreta ens unim per crear un nou noticiari: noticiesdelaterreta.com. Aquesta publicació neix per donar difusió i veu a TOTS els habitants de la Clotada d’Areny, de la Noguerola i de la Terreta .Es a dir, volem donar veu als habitants i als pobles de la vall mitjana de la Noguera Ribagorçana, compresos entre les Serres de Sant Gervàs i el Montsech i entre la Serra del Cis i les de Gurp i Montllobar
Al llarg de les dècades dels 60-80 del passat segle,molts llogarets van ser abandonats en els processos migratoris que van portar seus habitants cap a les ciutats de Barcelona, Lleida Tarragona, Reus, Osca o Saragossa. Els diferents pobles van anar reduint  notablement la seva població i molts llogarets d´aquesta vall han estat abandonats.
El moviment neural, de nouvinguts, conegut popularment com a “Hippy”, iniciat fa trenta anys i augmentat en les dues darrers dècades ha afavorit l´associacionisme, la creació de locals socials a diferents localitats i la reapertura de l’escola d Espluga de Serra, que el primer curs ja hi van assistir més de 20 nens. Malauradament, aquests processos no  han pogut compensar la debilitat demogràfica d’aquesta que vall que és la zona més despoblada d’Espanya, amb una densitat de població de menys de 5 habitants/Km2 a uns índex similars al Desert de Sahara i l l’abandonament de les poblacions, amb  la baixa densitat demogràfica han creat un paissatge de silenci, desmemoria  i oblit
 El fet que el riu Noguera Ribagorçana sigui frontera entre Catalunya d’Aragó ha afavorit la divisió de la vall en dues administracions i separant-la en dues: per una banda La Terreta catalana i per l’altra  La clotada d’Areny aragonesa. Una separació política totalment irreal però malauradament cada cop més accentuada  que apropa la ribera aragonesa del Noguera Ribagorçana cap a les Valls de l’Êsera i l’Isàvena i ens fica amb la Comarca de la Ribagorça, en un mateix sac amb Grausi Benasc i per un altra, a la vessant catalana, que converteix la Terreta, que toca al Riu Noguera Ribagorçana, en part de “la comarca del Pallars Jussà” (Pallars de conca de Noguera Pallaresa).
Però per damunt d´aquestes divisions, la gent de la vall mitjana de la Noguera Ribagorçana ho compartim gairebé tot: institut, transports, botigues i festes i és amb aquesta intenció que neix “Notícies de La Terreta”, amb la voluntat d’apropar les dues riberes i de trencar aquestes dinàmiques, d’informar i donar veu als habitants d´un territori prepirinenc que sovint ha estat arraconat al més absolut silenci per la política, la premsa i la societat, tant a Catalunya com a ‘Aragó.
És per tot això quan nosaltres parlem de la Terreta ens estem referint indistintament a tota la conca del Noguera ribagorçana des de Sopeira fins el Pont de Montanyana
Aquesta és la nostra declaració d’intencions i aquest és l’esperit d’aquesta nova publicació.

lunes, 1 de octubre de 2012

La Terreta Decideix: Reflexions independentistes des de la Terreta

A: Bloc de La Terreta Decideix

La Terreta Decideix aposta per la independència de Catalunya i de Tremp


El passat 11 de setembre de 2012 vam surtir als carrers de Barcelona entre un milió i mig i dos milions de catalans reclamant la independència de Catalunya, dins la Unió Europea, com a "nou estat d'Europa".  Són massa anys de espoli fiscals, de retallades estatutàries, de sentències judicials, de manca d'inversions, d'insults, d'atacs a les llibertats,a les  institucions, a la gent, a la  identitat i a la cultura catalanes; cas especial el de la llengua catalana a Catalunya que hem vist perseguida a l'escola, a l'administració, en dictadura i en democràcia i encara es pot veure als mitjans de comunicació espanyols i que encara podem copsar aquesta persecució d'una manera radical a la Franja de Ponent, al País Valencià o a les Illes Balears
A La Terreta, el Pallars Jussà ribagorçà,  zona ribagorçana del Pallars,  la nostra Plataforma és clarament independentista,per això seguim i donem suport als actes que van encaminats a aconseguir que Catalunya sigui un NOU ESTAT D'EUROPA"
Les nostres reivindicacions d'INDEPENDÈNCIA no sols són de Catalunya vers Espanya,  nosaltres volem que La TERRETA sigui independent de Tremp i que sigui l'Ajuntament 948 de Catalunya. Som temps difícils per a tots, i molt més per a l'Administració Local, però els nostres pobles,la nostra vall, té una dilatada trajectòria al marge de Tremp; fins al 1970 erem dos Ajuntaments (Sapeira i Espluga de Serra) que. a les acaballes de la dictadura franquista,van passar a dependre de l'Ajuntament de Tremp i des de llavors, portem QUARANT ANYS pagant els impostos igual que qualsevol trempolí, però no rebent els mateixos serveis per estar massa lluny, quaranta anys d'abandonament i de llunyania, de l'administració local que es troba a la Ciutat de Tremp. Les connexions interiors és realitzen per mitjà de pistes que amb les pluges o la neu necessiten un constant manteniment o d'una carretera que està projectada que s'arregli en diferents fases i sols s'ha executat la primera. Les connexions entre aquesta Vall i la Conca de Tremp, són tant deficitàries i allunyades que per anar a fer qualsevol tràmit a l'ajuntament hem d'utilitzar dues hores, una d'anada i una de tornada i utilitzar la carretera N-230. 
La futura Catalunya Independent tindrà que veure quin és el seu territori, quins són els seu límits i  les seves vies de comunicació i a quins convenis es pot o no es pot signar amb diferents administarcions properes a l'exterior:
-El riu Noguera Ribagorçana es la frontera entre Catalunya i l'Aragó quedant actualment vall dividida en dues administracions Catalunya i Aragó.
- La carretera N-230 entre la Val d'Aran  i Lleida passant per l'Alta Ribagorça té trams que passen per l'Aragó i altres per Catalunya.
- La gent de Terreta, per anar a Tremp, hem de baixar fins la N-230, passat Areny de Noguera, baixar fins a El Pont de Montanyana i agafar la carretera comarcal que porta fins a Tremp.Es tindria que millorar la pista cap a Esplugafreda i Talarn, per a no deixar-nos més aïllats o dependre de carreters extrangeres i acabar les diferents fases de la ja projectada carretera de La Terreta que conectaria els diferents nuclis entre La Torre de Tamúcia-Espluga de Serra-El Castellet-Sapeira-Orrit i que fins ara sols s'ha executat fins la primera fase de la N-230 a La Torre de Tamñurcia
-El Pont de Suert és la capital administrativa de l'Alta Ribagorça, però presta serveis a d'altres pobles de la Ribagorça (Franja) i a la Terreta.
- La gent de La Terreta tenim una estreta relació de tot tipus  amb Areny de Noguera (Ribagorça-Franja) i amb El Pont de Suert (l'Alta Ribagorça)
- El Pont de Montanyana- Ajuntament de la Ribagorça, amb un carrer i cases que són de la pedania de Tremp.
Tots aquestst elements i reflexions  es realitzen des d'una de les zones més perifèriques i  abadonades de Catalunya per part de les diferents administracions, especialment de l'Ajuntament de Tremp. Aquets debat públic creiem que és moltmolt important i serveix per a reflexionar de quina és la Catalunya del demà que volem contruir. Està clar que volem una Catalunya independent, i per a nosaltres, si pot ser uns Païssos Catalans independents, però escoltant i solventant els greuges comparatius entre ciutadans i territoris,
En definitiva, la Catalunya independent tindrà que definir els seus límits i decidir quines relacions vol tenir amb la Franja o amb la resta d'Aragó i quines inversions i negocions ha de fer a tota la Vall del Noguera Ribagorçana (actualment meitat Catalunya, meitat Aragó) per a no dependre de l'exterior si vol que els límits actuals continuïn igual.
VISCA UNA CATALUNYA INDEPENDENT
VISCA LA TERRETA INDEPENDENT...DE TREMP!!!

viernes, 21 de septiembre de 2012

Sapeira: A l'Ajuntament del Pont de Montanyana, dimiteix el regidor del PSOE i CDF aconsegueix un regidor més

El PSOE se queda sin edil en Puente de Montañana

HUESCA. El PSOE ha perdido el único concejal que tenía en el Ayuntamiento de Puente de Montañana tras las elecciones de 2011. Jorge Bordes, que sustituyó al exalcalde y cabeza de lista Ricardo Armengol, también ha presentado su dimisión y ha sido sustituido por Ana María Bergua, que se presentó por Convergencia Democrática de la Franja (CDF) como independiente.En el municipio, que en los últimos comicios pasó de concejo a tener cinco concejales, se votó una lista abierta de manera que a la hora de sustituir a Bordes había dos candidatos con igual número de votos. José María Ferro (PSOE) y Ana María Bergua (CDF) tenían 27 sufragios, lo que ha hecho necesario recurrir al sorteo para determinar quien cubría la vacante. La corporación, presidida por Javier Bergua (CDF), se queda con cuatro ediles de Convergencia y uno del PP. 
 
Publicat per Heraldo de Aragon, edició paper
 

jueves, 27 de octubre de 2011

COMMEMORACIÓ DEL MIL·LENARI DE SANT ERMENGOL A EL PONT DE MONTANYANA


Diumenge. 30 d'octubre, a El Pont de Montanyana, a le 12.30, al Saló Social de le Escoles, inauguració de l'exposició "Ermengaudus: mil·lenari de Sant Ermengol" i la projecció del curtmetratge "El camí d'Ermengol", en el marc de les festes de Sant Ermengol. Després de la inauguració hi haurà un refrigeri per als assitents.
Aquesta exposició, de caràcter itinerant, s'ha pogut visitar durant aquest any 2010-2011, en el marc de la commemoració del mil·lenari de sant Ermengol, a la Seu d'Urgell, Andorra, Organyà, Oliana, Pont de Bar, Ivorra i Tiurana, entre altres poblacions.

viernes, 23 de septiembre de 2011

Convergència Democràtica de la Franja informa de la reunió de l'Eurodiputat Ramon Tremosa amb el Conseller Lluís Recoder

CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE LA FRANJA INFORMA DE LA REUNIÓ DE L'EURODIPUTAT I MEMBRE DE LA LLISTA DE CDF A ARENY DE NOGUERA, RAMON TREMOSA AMB EL CONSELLER DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, LLUÍS RECODER PER A TRACTAR TEMES DE LA RIBAGORÇA




El passat 15 de setembre, l'Eurodiputat Ramon TREMOSA es va reunir amb el Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Lluís RECODER, per a tractar diversos temes i projectes que, d'una manera directa o indirecta afecten al Departament de Territori i Sosteniblitat i a la Unió Europea, com és el futur Corredor de la Mediterrània, entre d'altres.
A més a més, Ramon Tremosa, eurodiputat de CiU i de CDF, que va tancar la llista de CDF a Areny de Noguera, aprofitant la vinculació amb Areny de Noguera i amb CDF que té l'Alcaldia de Pont de Montanyana, va aprofitar la reunió per fer arribar al Conseller diferents reivindicacions de la gent de la Ribagorça i el Pallars com són: la voluntat de la gent de la Terreta de segregar-se de Tremp; l'oposició de la ciutadania a la MAT Montsó-Isona; el tema de la recuperació del cabal ecològic del Noguera Ribagorçana entre Sopeira i El Pont de Montanyana; la rehabilitació de Casa Potacari en aquest municipi i la construcció del Centre de Natura al Mas de Barreda.




Algunes d'aquestes qüestions com són el tema de la MAT Montsó-Isona i el del cabal ecològic del Noguera Ribagorçana ja han estat objecte de reiterades interpel•lacions a la Comissió Europea. Tremosa, en aquesta reunió amb Recoder, ha demanat a la Generalitat de Catalunya que ajudi en aquestes reclamacions i d'altres de vital importància pel desenvolupament turístic i econòmic d'una zona. Aquest ha estat el primer contacte entre l'eurodiputat Ramon Tremosa i la Generalitat de Catalunya per fer arribar i solventar les reivindicacions de la gent de la Ribagorça i en concret de Pont de Montanyana, localitat on governa Convergència Democràtica de la Franja.



viernes, 29 de abril de 2011

SEGRE: INDEPENDENTS COPEN LES 5 LLISTES DE CONVERGENCIA DE LA FRANJA


Convergència Democràtica de la Franja ha incorporat candidats independents i no afiliats al partit en la majoria de llocs de les llistes que presenta als cinc municipis a què opta: Fraga, Benavarri, Pont de Montanyana,Areny i Sopeira.


A la capital del Baix Cinca, l’alcaldable és Francisco José Tejero Costa, afiliat al partit, a Sopeira és l’independent José María Moré Abad i a Pont de Montanyana és Javier Bergua Salazar (també independent). A Benavarri iAreny les llistes estan encapçalades per Abel Manuel Roy Perdiz (no militant) i Carlos Barrull Perna i no pels noms que va publicar aquest diari, per error, en l’edició d’ahir.


A Pont de Montanyana, Areny, Sopeira i Benavarri repeteixen com a candidats els actuals alcaldes socialistes: Ricard Armengol, Miguel Gracia, José María Ariño iAlfredo Sancho.


A la capital del Baix Cinca no repetirà José Luis Moret, del Partit Popular, i serà rellevat per Santiago Escandil Solanes. Pel Partit Socialista sí que seguirà el que va ser alcalde Vicente Juan .A Fraga també hi ha llistes d’Izquierda Unida, el Partit Aragonès i la Chunta Aragonesista.

lunes, 25 de abril de 2011

AVUI/EL PUNT:Tremosa tanca una llista de Convergència a la Franja




L'eurodiputat forma part de la candidatura de CDF a Areny de Noguera, on té arrels familiars

21/04/11 02:00 - Areny de noguera -
D. Marín

L'economista i eurodiputat de CiU Ramon Tremosa tanca la llista de Convergència Democràtica de la Franja (CDF) a Areny de Noguera. És el primer cop que aquesta formació, creada el 2007 a Fraga i associada a CDC, es presenta en unes eleccions, amb un programa que compagina la defensa del català i de les expressions culturals de la Franja de Ponent amb reivindicacions ambientals i territorials de les comarques catalanoparlants administrades per Aragó. CDF es presenta en cinc municipis. El més important és Fraga, al Baix Cinca. La resta són els principals municipis de la Ribagorça: Benavarri, Pont de Montanyana, Sopeira i Areny de Noguera.

La presència de Tremosa en la candidatura d'aquest últim municipi no és cap caprici. Tremosa està molt lligat a aquesta població per motius familiars, i hi té una segona residència on fa escapades de cap de setmana i durant les vacances. Des d'allà Tremosa ha col·laborat en activitats socials i culturals d'entitats de la Franja, s'ha convertit en un dels més ferms partidaris de l'aeroport d'Alguaire com a equipament estratègic per al conjunt de Ponent i de la capacitat de trànsit de mercaderies del país, i també ha portat a l'eurocambra un dels assumptes territorials més punyents a la Ribagorça: la línia de Molt Alta Tensió (MAT) de Ponent entre Aragó i Catalunya a través de la Ribagorça i el Pallars.

A Areny de Noguera CDF presenta com a cap de llista un conegut activista cultural de la Ribagorça, Carles Borrull. A la Ribagorça, Convergència també presenta candidatura a Benavarri, Pont de Montanyana i Sopeira
.

A Fraga, la candidatura de Convergència és la continuació d'un grup local, Alternativa Cívica, que ha tingut presència a l'Ajuntament fragatí durant el darrer mandat. El cap de llista de la formació és Paco Tejero, expresident comarcal del Baix Cinca pel PSOE.

DE: http://www.avui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/401045-tremosa-tanca-una-llista-de-convergencia-a-la-franja.html



lunes, 10 de enero de 2011

ASSEMBLEA DE LA LA PLATAFORMA CONTRA L'AUTOPISTA ELÈCTRICA A EL PONT DE MONTANYANA

EL 15 DE GENER, 11.30h.
ESCOLES. PONT DE MONTANYANA!
AUTOPISTA ELÈCTRICA NO!
POBLES VIUS
!
La notícia que recollíem en la nostra última entrada sobre les intencions de Red Eléctrica de España de presentar durant aquest mes de gener l'avantprojecte de la seva Autopista Elèctrica Peñalba-Monzón-Isona, així com les informacions sobre les intencions d'aquesta empresa de reunir-se en properes dates amb alguns dels alcaldes dels municipis afectats per aquesta infraestructura, ens han portat a convocar la propera assemblea general de la Plataforma, que com assenyalem en el títol de l'entrada, tindrà lloc en Pont de Montanyana el proper 15 de gener de 2010 a les 11:30 hores.
En aquesta ocasió volem fer extensiva la nostra convocatòria a tots els afectats per aquest projecte de línia d'alta tensió de 400.000 volts que, com assenyalem en el nostre manifest fundacional de Tremp, considerem innecessària i antieconòmica, a més d'un gravíssim atemptat contra el futur dels nostres pobles, el nostre patrimoni (cultural i mediambiental) i la salut dels habitants dels llocs afectats per aquest despropòsit.
Per això, volem convocar des d'aquest mitjà (encara que ho farem també per carta) a tots els ajuntaments afectats, entenent que hem de buscar la major unitat possible davant una amenaça que posa en perill la mateixa existència dels nostres pobles.
Les citades notícies són a més especialment greus ja que posen de manifest un cop més el menyspreu a la llei d'una empresa que sembla obstinada a reeditar el seu antic projecte de línia Graus-Sallente com si d'una qüestió personal es tractés. Un dels comentaris rebuts en la nostra anterior entrada, subscrit per un dels nostres membres, ho exposa amb rotunda claredat:
Por mi parte, de acuerdo [es refereix a la convocatòria d'aquesta assemblea]. Aunque quizás se nos adelanten los ayuntamientos que tan disciplinadamente recurrieron con un texto redactado por la Diputación para salir del paso, pues van a enterarse del trazado, ahora sí, definitivo sin que se les haya contestado las alegaciones. Así se confirma la farsa de un proyecto y de un trámite administrativo con la cobertura de de un ministerio de medio ambiente (?) que se ríe de los ciudadanos y de unos afectados que, en muchos casos, ha borrado literalmente del mapa [es refereix, per exemple, a la Pobla del Mon] y, en otros, no ha permitido alegar a pesar de demandarlo como ocurrió con la Plataforma. Ahora habrá que alegar contra un E.I.A al mismo tiempo que a un anteproyecto que debía justificarse en dicho estudio. Una provocación más de los ingenieros de REDESA que no han digerido la anulación del anterior proyecto y que preparan la venganza repitiendo el trazado anulado, eso sí, ahora con un E.I.A a posteriori. Una vergüenza más que permite el actual desordenamiento jurídico y administrativo. Y los gobernantes autonómicos y provinciales calladitos, que no trascienda que están de parte del kilovoltio, que para eso viven del cuento.
Per això, més que mai, es fa necessària ara la màxima assistència a la propera assemblea. Hem d'afanyar-nos per a una lluita que promet ser dura. Més endavant, no hi haurà temps ja per lamentar-se.

jueves, 18 de noviembre de 2010

ASSEMBLEA GENERAL DE LA PLATAFORMA ANTI-MAT A EL PONT DE MONTANYANA:

Tal com estava previst, aquest matí s'ha celebrat a Pont de Montanyana l'Assemblea General de la Plataforma Unitària contra l'Autopista Elèctrica, amb una nodrida assistència de membres procedents de tots els territoris afectats pel Projecte de Red Eléctrica de España d'establir una autopista elèctrica (línia de 400.000 volts) entre Peñalba-Monzón i Isona.

La reunió, seguint l'ordre del dia, ha començat valorant l'estat de la venda de loteria de Nadal, constatant-se que s'està venent molt bé. Sobre aquest tema, s'ha recordat als presents que el termini límit per ingressar en el compte bancari els diners obtinguts és el proper 6 de desembre, resultant necessari assenyalar en l'ingrés el número de la matriu (per portar una correcta comptabilització de les participacions distribuïdes).
A continuació, s'ha fet una valoració de les accions dutes a terme en aquests últims mesos, s'ha obtingut els següents resultats:
- Es constata que l'assistència a assemblees i xerrades informatives (que ha estat molt alta en tots els casos) sempre és molt superior a l'obtinguda en els actes reivindicatius en els quals s'ha tractat d'exterioritzar i fer públic el descontent i l'oposició a l'Autopista Elèctrica. Sobre aquest tema, s'apunta com a possible causa el fet que en molts llocs no existeixen bones connexions a internet i que hi ha molts afectats que no tenen costum de comunicar-se per aquest mitjà, al qual s'ha confiat principalment la difusió de les convocatòries. Per això, s'acorda millorar la informació de les convocatòries fent ús de rodes de telèfons i altres mitjans alternatius, sumats al nostre grup de google, perfil de facebook i aquest blog.

Això no justifica què hàgim de qualificar com un absolut èxit tant la concentració realitzada a Tremp el passat 9 d'octubre (amb un centenar d'assistents) com la xerrada informativa realitzada per Convergència Democràtica de la Franja l'endemà en Purroi de la Solana (amb uns quaranta assistents). Sobre aquest tema, una prova que la resposta en aquests actes ha estat molt nodrida i que les autoritats són conscients d'això, la dóna el fet, constatat en el Pallars, d'un notable increment de presència policial entorn d'aquests actes i a instal·lacions de REESA a la zona

En relació amb la comissió encarregada de tramitar denúncies relacionades amb les estaques de REESA aparegudes el passat mes d'agost al Pallars, s'informa que s'ha desistit de presentar-les en constatar que les estaques havien anat desapareixent dels llocs on van aparèixer i després de valorar que no valia la pena presentar unes denúncies que, com s'ha comprovat, només podrien fer-se a títol individual i mitjançant la via administrativa, massa lenta i sense garanties en tant a la possible paralització d'obres (aquesta informació ha estat rectificada parcialment en una entrada posterior).

Pel que fa a les preguntes que ha formulat Ramón Tremosa a la Comissió Europea (tal com s'havia acordat en la nostra assemblea del passat 14 d'agost), se'ns ha informat per part dels companys de Convergència Democràtica de la Franja de la resposta rebuda ahir mateix (i que publicarem en una propera entrada d'aquest blog). En resum, la Comissió Europea respon recordant la legislació vigent en relació amb les línies d'alta tensió i estimant que en la fase actual del projecte (quan encara no s'ha decidit el traçat definitiu) no és possible valorar els fets denunciats (la possible reedició per REESA de l'antiga línia Graus-Sallente, anul·lada pel Tribunal Suprem i en relació a la qual ja es va presentar en el seu moment la queixa davant la UE, que va motivar el compromís del govern espanyol davant el TS que l'esmentat traçat no tornaria a reproduir-se). Tot i això, Ramón Tremosa ha formulat una nova pregunta sobre la possible reutilització de les antigues torres de l'Aragó-Cazaril per la Peñalba-Monzón-Isona, atès que aquestes no haurien d'existir ja en aquests moments d'acord amb la sentència del Tribunal Suprem, que va donar la línia per inexistent, i pel fet que el govern francès va pagar en el seu moment a REESA una quantiosa indemnització que hauria d'haver estat utilitzada per desmantellar-les.
Alguns companys del Pallars ens han informat que el passat 20 d'octubre s'havia convocat als alcaldes dels municipis afectats a Catalunya a una reunió amb el Director General d'Energia i Mines del govern català i un representant de REESA, reunió que, es va suspendre un dia abans sense que quedi molt clar el perquè, cosa que ha portat a una reflexió sobre la necessitat de lluitar contra els intents de REESA d'impedir que la informació sobre el nostre conflicte arribi a la població afectada pel seu projecte d'Autopista Elèctrica.
Per fi, pel que fa a l'estat de les iniciatives dutes a terme per Chunta Aragonesista en les Corts d'Aragó, el nostre portaveu en aquest territori, ens ha informat de les successives queixes presentades per aquest partit per la falta de resposta dels consellers del Govern d'Aragó interpel·lats (tota la informació sobre aquest assumpte la publicàvem aquí dimecres passat). Sobre aquest tema, el nostre portaveu ha volgut destacar el fet gravíssim que amb aquest silenci per part del Govern d'Aragó (que vulnera els terminis legals per donar resposta a aquestes preguntes parlamentàries) es tracta d'ocultar sobretot la documentació que se'ls va sol·licitar en aquestes iniciatives, entre la qual, sens dubte, existeixen informes tècnics sobre les possibilitats de desmantellament de les antigues torres de l'Aragó-Cazaril, que REESA vol reutilitzar per a l'Autopista Elèctrica Peñalba-Monzón-Isona.

- Enviar en aquests dies una enquesta als partits polítics que es presenten a les eleccions catalanes sobre la seva opinió sobre l'Autopista Elèctrica Peñalba-Monzón-Isona, amb la finalitat de que els electors (en contra del desig de REESA) puguin valorar aquesta informació a l'hora de decidir el seu vot. Sobre aquest tema, l'enquesta, que s'enviarà immediatament, tindrà les següents preguntes:
a) Quina opinió li mereix al seu partit polític el projecte d'Autopista Elèctrica Peñalba-Monzón-Isona? .
b) Quines accions concretes ha dut a terme el seu partit polític en relació amb aquest projecte?
c) Quines accions concretes duria a terme el seu partit polític en el cas que, com a resultat d'aquestes eleccions, obtingués responsabilitats de govern?
Amb els resultats que s'obtinguin (incloent el possible fet que no se'ns doni contestació), s'elaborarà un document amb la posició de cada partit que es difondrà entre els mitjans de comunicació dins de l'actual període de campanya electoral.
Presentar davant els ajuntaments afectats, el municipi dels quals es trobi al territori afectat per l'alternativa C de REESA per a l'Autopista Elèctrica Peñalba-Monzón-Isona (la que repeteix el traçat de l'antiga línia Graus-Sallente), un escrit (o si existeix un representant polític afí una moció) en la qual se sol·liciti als alcaldes que responguin a la carta de REESA en la qual s'informava de l'inici d'estudis topogràfics per al seu actual projecte, rebutjant aquestes actuacions i recordant a aquesta empresa que el traçat que pretén estudiar va ser anul·lat per una sentència del Tribunal Suprem i no hauria de reprendre's atès que el govern espanyol va assegurar a la UE en el seu moment que no tornaria a reeditar-se.
Finalment, en relació amb la informació aportada per un company de la Terreta (que ens comunicava que en el seu moment va posar en coneixement de nombrosos grups ecologistes les intencions de REESA d'augmentar la capacitat de transport de la línia d'alta tensió Foradada del Toscar-La Pobla de Segur), s'ha estimat oportú contactar amb experts en aus per informar-los de la problemàtica existent al territori amb els projecte de REESA (el de l'Autopista Elèctrica i el de la citada línia) de cara al fet que es pogués portar aquest assumpte (per les greus afeccions que podrien tenir aquestes línies en una au tan emblemàtica com és el trencalòs) al futur congrés d'ornitologia que, segons ens comuniquen, es portarà a terme a Tremp.
Rectificación acerca de la estrategia de la Plataforma en relación con las denuncias por la presencia de estacas de REESA
En la entrada en la que dábamos cuenta de la asamblea realizada ayer en Puente de Montañana, tratábamos de resumir lo allí debatido en torno a la tramitación de denuncias por la presencia de estacas instaladas por REESA en tierras del Pallars Jussà, concluyendo que se había desestimado la presentación de denuncias sobre estos hechos.El dato, como nos comunican hoy algunos compañeros, no es totalmente cierto. Sí lo es que se ha comprobado que son muy pocas las posibilidades de presentar estas denuncias, pero la comisión creada para su seguimiento sigue estudiando las posibles vías existentes y, por supuesto, seguimos haciendo un llamamiento a los afectados y poniéndonos a su completa disposición para cualquier demanda que nos quieran transmitir. En el peor de los casos, se espera poder presentar en bloque el mayor número de denuncias y demandas con el fin de hacer patente el grado de cinismo de Red Eléctrica de España

jueves, 11 de noviembre de 2010

ANTI-MAT A PONT DE MONTANYANA

DISSABTE, 13 DE NOVEMBRE DE 2010, 11 H. EL PONT DE MONTANYANA-ESCOLES
- Valoració de les ultimes accionis
- Informació actualitzada del nostre conflicte
- Proximas accions i esdeveniments
-Loteria
- Varis
http://autopistaelectricano.blogspot.com/2010/11/recordatorio-asamblea-general-de-la.html
SÁBADO, 13 DE NOVIEMBRE, 11:00 h. PUENTE DE MONTAÑANA/EL PONT DE MONTANYANA-ESCUELAS.

- Valoración de las ultimas acciones
- Información actualizada de nuestro conflicto
- Proximas acciones y eventos
- Lotería
- Varios

lunes, 20 de septiembre de 2010

EL SENADOR RAMON ALTURO APOSTA PER LA IGUALTAT D'OPORTUNITATS DEL MÓN RURAL PIRINENC EN L'ACCÉS A LES INFRAESTRUCTURES COM A EINA DE DESENVOLUPAMENT

EL COL·LOQUI DEL PONT DE MONTANYANA ESTAVA ORGANITZAT PER CDF-
CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE LA FRANJA

Peu de foto: El senador de CIU, Ramon ALTURO, amb Carles Barrull, representant de CDF a la Ribagorça.

El passat divendres 27 d'agost, prop de 80 persones van seguir la xerrada- col·loqui del senador de CIU per Lleida, Ramon Alturo, que va organitzar Convergència Democràtica de la Franja a El Pont de Montanyana (Ribagorça). Alturo, nascut a Durro, a la Vall de Boí,va explicar que les infraestructures aporten a un determinat territori competitivitat, productivitat, formació i internacionalització de la seva economia. Ramon Alturo va apostar per la igualtat d'oportunitats del món rural pirinenc en l'accés a les infraestructures com a eina de desenvolupament social i econòmic del territori. En un context negatiu, amb un atur superior al 20%, el més elevat de tota la Unió Europea (i més del 40% entre el jovent), amb una pèrdua del 7% de cotitzacions d'autònoms a la Seguretat Social (més de 200.000) i amb el govern de Zapatero que no compleix els pactes que s'aproven al Congrés i que, en més de 30 anys de democràcia, és l'executiu espanyol que suma més incompliments, l'horitzó que es veu no és molt esperançador. Per això, el grup de CiU al Congrés va oferir un pla de reformes estructurals que buscaven ser competitius i crear treball. Aquest pla incloïa mesures per garantir els crèdits a les pimes i autònoms, amb especial atenció en els nous emprenedors; un pacte estatal per a l'educació, la llei de morositat –CiU va aconseguir la seva aprovació -, o iniciatives fiscals que evitessin la pujada de l'Iva, entre d'altres. Alturo va destacar 4 eixos més que són claus: formació, infraestructures viàries, complementarietat dels sectors econòmics que es desenvolupen al territori i les TIC.
1. formació i educació:
igualtat d oportunitats per als estudiants del món rural, sistema de beques d'estudi efectiu i educació a distància de qualitat i amb una àmplia oferta. cicles formatius (antiga FP) al territori, que doni resposta a les necessitats laborals de la zona i amb recursos endògens del territori.Aposta per la auto-ocupació.
2. infraestructures viàries
actualment, paralització de les variants del Pont de Suert i Vilaller i de l'Eix Pirinenc, Accessos aeroport d' Alguaire: s'ha maquillat amb l'aportació de 700 milions més, quant la retallada total que ha fet Foment supera els 5000 milions d'euros.
Infraestructures no convenients i amb uns procediments poc seriosos: Autopista Elèctrica- MAT Montsó-Isona.
3. Complementarietat dels sectors econòmics: agrícola, ramader, turisme, caça i pesca, per a poder "Viure al territori i del territori" (Jordi Pujol). Apostar per la sostenibilitat però no per la defensa dels animals abans que de les persones. Les diferents administracions –tant per competència com per territorialitat- han de tenir accions conjuntes i coordinades. Exemple: Si volem potenciar el romànic del Pirineu, augmentant l'oferta turística, cal posar rètols a les autopistes, que són competència del ministeri. I el ministeri no farà res si no li ho demana la Generalitat, que no té res a veure amb la promoció turística comarcal o local.
El posterior debat interessà molt al públic que es preocupà per la mobilitat de transport, la llei de dependència, els accessos i els comerços de la futura autovia A-14 que vorejarà El Pont de Montanyana i afectarà directament a la zona industrial i d'oci d'Areny de Noguera, les connexions amb l'Isàvena i la Conca de Tremp, l'Autopista elèctrica que segons sembla indicar passarà a tocar de Montanyana i el Castell de Mur, focus turístics de primer ordre i on s'han invertit centenars de milions d'Aragó, Catalunya i Europa per a conservar el patrimoni historicoartístic que ara volen que competeixin les torres medievals amb les torres elèctriques. Una de les preocupacions de la gent mostrà és la manca de jovent que es quedi, l'envelliment de la població o la inactivitat social i econòmica a localitats com Areny de Noguera i El Pont de Montanyana.
Els membres de CDF es van mostrar molt crítics amb els governs locals de la Ribagorça i amb la manca de transparència i es van comprometre a fer uns programes electorals que apostin per la dinamització econòmica, social i cultural d'aquests territoris.

SEGRE: CONFERÈNCIA DE CDF SOBRE INFRAESTRUCTURES