lunes, 20 de septiembre de 2010
EL SENADOR RAMON ALTURO APOSTA PER LA IGUALTAT D'OPORTUNITATS DEL MÓN RURAL PIRINENC EN L'ACCÉS A LES INFRAESTRUCTURES COM A EINA DE DESENVOLUPAMENT
EL COL·LOQUI DEL PONT DE MONTANYANA ESTAVA ORGANITZAT PER CDF-
CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE LA FRANJA
CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE LA FRANJA
Peu de foto: El senador de CIU, Ramon ALTURO, amb Carles Barrull, representant de CDF a la Ribagorça.
El passat divendres 27 d'agost, prop de 80 persones van seguir la xerrada- col·loqui del senador de CIU per Lleida, Ramon Alturo, que va organitzar Convergència Democràtica de la Franja a El Pont de Montanyana (Ribagorça). Alturo, nascut a Durro, a la Vall de Boí,va explicar que les infraestructures aporten a un determinat territori competitivitat, productivitat, formació i internacionalització de la seva economia. Ramon Alturo va apostar per la igualtat d'oportunitats del món rural pirinenc en l'accés a les infraestructures com a eina de desenvolupament social i econòmic del territori. En un context negatiu, amb un atur superior al 20%, el més elevat de tota la Unió Europea (i més del 40% entre el jovent), amb una pèrdua del 7% de cotitzacions d'autònoms a la Seguretat Social (més de 200.000) i amb el govern de Zapatero que no compleix els pactes que s'aproven al Congrés i que, en més de 30 anys de democràcia, és l'executiu espanyol que suma més incompliments, l'horitzó que es veu no és molt esperançador. Per això, el grup de CiU al Congrés va oferir un pla de reformes estructurals que buscaven ser competitius i crear treball. Aquest pla incloïa mesures per garantir els crèdits a les pimes i autònoms, amb especial atenció en els nous emprenedors; un pacte estatal per a l'educació, la llei de morositat –CiU va aconseguir la seva aprovació -, o iniciatives fiscals que evitessin la pujada de l'Iva, entre d'altres. Alturo va destacar 4 eixos més que són claus: formació, infraestructures viàries, complementarietat dels sectors econòmics que es desenvolupen al territori i les TIC.
1. formació i educació:
igualtat d oportunitats per als estudiants del món rural, sistema de beques d'estudi efectiu i educació a distància de qualitat i amb una àmplia oferta. cicles formatius (antiga FP) al territori, que doni resposta a les necessitats laborals de la zona i amb recursos endògens del territori.Aposta per la auto-ocupació.
2. infraestructures viàries
actualment, paralització de les variants del Pont de Suert i Vilaller i de l'Eix Pirinenc, Accessos aeroport d' Alguaire: s'ha maquillat amb l'aportació de 700 milions més, quant la retallada total que ha fet Foment supera els 5000 milions d'euros.
Infraestructures no convenients i amb uns procediments poc seriosos: Autopista Elèctrica- MAT Montsó-Isona.
3. Complementarietat dels sectors econòmics: agrícola, ramader, turisme, caça i pesca, per a poder "Viure al territori i del territori" (Jordi Pujol). Apostar per la sostenibilitat però no per la defensa dels animals abans que de les persones. Les diferents administracions –tant per competència com per territorialitat- han de tenir accions conjuntes i coordinades. Exemple: Si volem potenciar el romànic del Pirineu, augmentant l'oferta turística, cal posar rètols a les autopistes, que són competència del ministeri. I el ministeri no farà res si no li ho demana la Generalitat, que no té res a veure amb la promoció turística comarcal o local.
El posterior debat interessà molt al públic que es preocupà per la mobilitat de transport, la llei de dependència, els accessos i els comerços de la futura autovia A-14 que vorejarà El Pont de Montanyana i afectarà directament a la zona industrial i d'oci d'Areny de Noguera, les connexions amb l'Isàvena i la Conca de Tremp, l'Autopista elèctrica que segons sembla indicar passarà a tocar de Montanyana i el Castell de Mur, focus turístics de primer ordre i on s'han invertit centenars de milions d'Aragó, Catalunya i Europa per a conservar el patrimoni historicoartístic que ara volen que competeixin les torres medievals amb les torres elèctriques. Una de les preocupacions de la gent mostrà és la manca de jovent que es quedi, l'envelliment de la població o la inactivitat social i econòmica a localitats com Areny de Noguera i El Pont de Montanyana.
Els membres de CDF es van mostrar molt crítics amb els governs locals de la Ribagorça i amb la manca de transparència i es van comprometre a fer uns programes electorals que apostin per la dinamització econòmica, social i cultural d'aquests territoris.
1. formació i educació:
igualtat d oportunitats per als estudiants del món rural, sistema de beques d'estudi efectiu i educació a distància de qualitat i amb una àmplia oferta. cicles formatius (antiga FP) al territori, que doni resposta a les necessitats laborals de la zona i amb recursos endògens del territori.Aposta per la auto-ocupació.
2. infraestructures viàries
actualment, paralització de les variants del Pont de Suert i Vilaller i de l'Eix Pirinenc, Accessos aeroport d' Alguaire: s'ha maquillat amb l'aportació de 700 milions més, quant la retallada total que ha fet Foment supera els 5000 milions d'euros.
Infraestructures no convenients i amb uns procediments poc seriosos: Autopista Elèctrica- MAT Montsó-Isona.
3. Complementarietat dels sectors econòmics: agrícola, ramader, turisme, caça i pesca, per a poder "Viure al territori i del territori" (Jordi Pujol). Apostar per la sostenibilitat però no per la defensa dels animals abans que de les persones. Les diferents administracions –tant per competència com per territorialitat- han de tenir accions conjuntes i coordinades. Exemple: Si volem potenciar el romànic del Pirineu, augmentant l'oferta turística, cal posar rètols a les autopistes, que són competència del ministeri. I el ministeri no farà res si no li ho demana la Generalitat, que no té res a veure amb la promoció turística comarcal o local.
El posterior debat interessà molt al públic que es preocupà per la mobilitat de transport, la llei de dependència, els accessos i els comerços de la futura autovia A-14 que vorejarà El Pont de Montanyana i afectarà directament a la zona industrial i d'oci d'Areny de Noguera, les connexions amb l'Isàvena i la Conca de Tremp, l'Autopista elèctrica que segons sembla indicar passarà a tocar de Montanyana i el Castell de Mur, focus turístics de primer ordre i on s'han invertit centenars de milions d'Aragó, Catalunya i Europa per a conservar el patrimoni historicoartístic que ara volen que competeixin les torres medievals amb les torres elèctriques. Una de les preocupacions de la gent mostrà és la manca de jovent que es quedi, l'envelliment de la població o la inactivitat social i econòmica a localitats com Areny de Noguera i El Pont de Montanyana.
Els membres de CDF es van mostrar molt crítics amb els governs locals de la Ribagorça i amb la manca de transparència i es van comprometre a fer uns programes electorals que apostin per la dinamització econòmica, social i cultural d'aquests territoris.
EL PERIÓDICO DE ARAGÓN: CONVERGENCIA PREPARA LISTAS EN TODAS LAS COMARCAS DE LA FRANJA
La filial del partido catalán lleva meses intentando lograr apoyo en los pueblos.El reto es lograr representantes por vez primera en grandes municipios.
22/08/2010 M. VALLÉS
22/08/2010 M. VALLÉS
Las localidades de la Franja oriental de Aragón tendrán un nuevo partido político en las próximas elecciones del 2011. Convergencia Democrática de la Franja (CDF) lleva varios meses preparando listas y cabezas de cartel para presentarse en los principales municipios de las comarcas. El objetivo es lograr representación por primera vez en los ayuntamientos, pero también en las instituciones comarcales.
Este partido, que tiene suscrito un convenio de colaboración con Convergencia Democrática de Cataluña, tiene ya el trabajo "bastante avanzado" en algunas comarcas como la Ribagorza o el Bajo Cinca, donde tiene presencia desde hace unos años. Sin embargo, ha realizado los primeros movimientos por otras zonas como el Matarraña y el Bajo Aragón-Caspe. "Nuestro principal objetivo es estar en todos las comarcas de la Franja, pero para ello primero debemos conseguir respaldos para tener representación en los consistorios de los pueblos. En eso estamos en estos momentos, hablando con mucha gente para cerrar compromisos", explicó Marta Canales, secretaria general adjunta de Convergencia.
UN RETO COMPLICADO No se marcan un número concreto de listas. Las suficientes para estar en todas las instituciones comarcales. "Sabemos que es un reto complicado porque somos un partido pequeño, que está empezando ahora, pero nos estamos encontrado con un muy buena predisposición en los pueblos", dijo Canales. El municipalismo es una de sus señas de identidad, por lo que no se plantean hacer listas a las Cortes de Aragón. La otra es el idioma que se habla en los pueblos de la Franja, el catalán. "Queremos estar con el territorio, cerca de los problemas de gente, ayudarles en sus reivindicaciones. Por las localidades nos estamos encontrados con mucha gente desencantada, que espera otra cosa de la política", subrayó esta fragatina.
Convergencia Democrática de la Franja quiere huir también de la imagen que les pueda identificar como un partido catalanista, o una simple filial de CDC. "Nosotros tenemos nuestra propia manera de pensar, nuestros objetivos se circunscriben a los pueblos de la Franja. Con CDC solo tenemos firmado un convenio de colaboración, pero en algunas cosas incluso no estamos de acuerdo con sus posiciones", reconoció. Aunque admitió que a buen seguro durante la campaña se les atacará con este cuestión. "Supongo que será inevitable que los rivales políticos caigan en la demagogia, pero eso no es cosa nuestra", indicó.
Pese a ello, y siendo un partido que tiene su actividad en las comarcas más próximas a Cataluña, los vínculos y las referencias la comunidad vecina son casi inevitables. Y más cuando siguen sin resolverse algunos conflictos entre ambas, como el de los bienes. A pesar de ello, Canales insistió en que sin un partido "autóctono, con gente de aquí, que no creemos en las etiquetas que otros quieran ponernos".
Las urnas dirán la última palabra sobre el apoyo que logran en la Franja. "Creemos que podemos estar ahí, que lograremos concejales". De momento, queda por delante un arduo trabajo.
Este partido, que tiene suscrito un convenio de colaboración con Convergencia Democrática de Cataluña, tiene ya el trabajo "bastante avanzado" en algunas comarcas como la Ribagorza o el Bajo Cinca, donde tiene presencia desde hace unos años. Sin embargo, ha realizado los primeros movimientos por otras zonas como el Matarraña y el Bajo Aragón-Caspe. "Nuestro principal objetivo es estar en todos las comarcas de la Franja, pero para ello primero debemos conseguir respaldos para tener representación en los consistorios de los pueblos. En eso estamos en estos momentos, hablando con mucha gente para cerrar compromisos", explicó Marta Canales, secretaria general adjunta de Convergencia.
UN RETO COMPLICADO No se marcan un número concreto de listas. Las suficientes para estar en todas las instituciones comarcales. "Sabemos que es un reto complicado porque somos un partido pequeño, que está empezando ahora, pero nos estamos encontrado con un muy buena predisposición en los pueblos", dijo Canales. El municipalismo es una de sus señas de identidad, por lo que no se plantean hacer listas a las Cortes de Aragón. La otra es el idioma que se habla en los pueblos de la Franja, el catalán. "Queremos estar con el territorio, cerca de los problemas de gente, ayudarles en sus reivindicaciones. Por las localidades nos estamos encontrados con mucha gente desencantada, que espera otra cosa de la política", subrayó esta fragatina.
Convergencia Democrática de la Franja quiere huir también de la imagen que les pueda identificar como un partido catalanista, o una simple filial de CDC. "Nosotros tenemos nuestra propia manera de pensar, nuestros objetivos se circunscriben a los pueblos de la Franja. Con CDC solo tenemos firmado un convenio de colaboración, pero en algunas cosas incluso no estamos de acuerdo con sus posiciones", reconoció. Aunque admitió que a buen seguro durante la campaña se les atacará con este cuestión. "Supongo que será inevitable que los rivales políticos caigan en la demagogia, pero eso no es cosa nuestra", indicó.
Pese a ello, y siendo un partido que tiene su actividad en las comarcas más próximas a Cataluña, los vínculos y las referencias la comunidad vecina son casi inevitables. Y más cuando siguen sin resolverse algunos conflictos entre ambas, como el de los bienes. A pesar de ello, Canales insistió en que sin un partido "autóctono, con gente de aquí, que no creemos en las etiquetas que otros quieran ponernos".
Las urnas dirán la última palabra sobre el apoyo que logran en la Franja. "Creemos que podemos estar ahí, que lograremos concejales". De momento, queda por delante un arduo trabajo.
ARENYENCS A LA TERRETA (V): JAVIER NADAL
Javier NADAL ARIÑO, vice-president executiu de la Fundació Telefònica va ser el pregoner de la XVIII Trobada de la Terreta. Javier NADAL, nascut a Areny de Noguera, va fer un emotiu pregó ple de referències a la seva infantesa a Areny de Noguera i una documentada crònica de la despoblació i recuperació de Sapeira i la Terreta.
Etiquetas:
Javier nadal,
Sapeira,
Telefónica,
Trobada de la Terreta
ARENYENCS A LA TERRETA (IV): BARREDA I CONCURRELL
El passat 14 d'agost es va fer XVIII Trobada de la Terreta, aquesta any li va tocar a Sapeira. Com en d'altres edicions, el campionat de butifarra de la Terreta va anar a parar a mans de dos habituals guanyadors d'aquesta trofeu, dos veïns de la Terreta molt vinculats a Areny de Noguera: Josep PASCUAL (Mas de Concurrell) i Alejandro FRANCÉS ( Mas de Barreda) que tornen a repetir.
DE:http://laterretadecideix.blogspot.com/2010/08/campions-i-sots-campions-de-butifarra.html
Etiquetas:
Mas de Barreda,
Mas de Concurrell,
Sapeira,
Trobada de la Terreta
ARENYENCS A LA TERRETA (III): CARLES BARRULL
L' historiador Carles BARRULL i PERNA, va explicar els orígens històrics de la Vall Mitjana de la Noguera Ribagorçana, la importància d'Orrit a l'època prehistòrica i antiga i com arriba fins al segle XI que cedeix protagonisme a favor d'Areny de Noguera.
Carles Barrull explicà el poblament musulmà, les batalles de Carlemany, el pactisme amb els comtes de Tolosa i apostà per un comtat a la Noguera Ribagorçana entre el 913 i el 975 amb seu a Orrit que fou engolit per Pallars i Ribagorça i posteriorment al 1006 Pallars agafaria les viles d'Areny de noguera i Montanyana que no tornarian a ser ribagorçanes, i aragoneses, fins al 1322.
Tambés es van presentar dues novetats editorials de Pagès Editors: "La Guerra Civil a la Ribagorça" del CERIB fou presentat per un dels autors i co-editors del llibre: Carles BARRULL, Secretari General del CERIb i Cap de l'Àrea de Ciències Humanes i Socials:"Un Ball per la República" fou presentat per un dels autors Josep ESPLUGA. Aquestes dues novetats suposen una nova aproximació a un temps no tant llunyà, però que en molts aspectes, encara és molt desconegut a la Ribagorça i la Llitera, no cal dir-ho a la Terreta.
Etiquetas:
Carles Barrull,
CERIb,
Coneix la Terreta,
Josep Espluga,
Sapeira
ARENYENCS A LA TERRETA (II):MARIA ROSA PONS
Maria Rosa PONS i VILARASAU, va apostar per la recuperació de les recceptes de la cuina tradicional i com a mostra va explicar com es fa el mostillo de mel, un plat que els assistents van poder degustar junt als entrepans, pastissos, cafès i llet que l'organització va oferir a la pausa.
A més a més, d'aquesta recepta, Maria Rosa Pons va oferir també bibliografia sobre cuina de l'Alta Ribagorça i els Pallars com a cuina tradicional propera. I del mostillo de mel...no cal parlar-ne, una veritable delícia de la Terreta.
jueves, 16 de septiembre de 2010
ARENYENCS A LA TERRETA (I): RAMON TREMOSA
L'eurodiputat Ramon TREMOSA i BALCELLS va fer la cloenda de la I Jornada Cultural CONEIX LA TERRETA on va explicar que el Noguera Ribagorçana entre Sopeira i El Pont de Montanyana és un riu segrestat i quasi sec gràcies a les elèctriques. Si s'acomplis el cabdal ecològic i es pactès amb les elèctriques es podria fer activitats turístiques i recuperar el riu com per a activitats turñistiques tal com succeeix al Noguera Pallaresa i llavors podria ser un riu viu tal com es demostra a la Noguera Pallaresa o a la zona de El Pont de Suert i El Pont de Montanyana o empreses turístiques fan activitats i esports al riu i el riu és vida, tal com indicava el títol de la xerrada . Ramon TREMOSA, partidari també de la segregació de la Terreta, va explicar les 5 preguntes que va fer al Parlament Europeu el passat mes de juliol i que afecten al cabdal ecològic del rius i al Noguera Ribagorçana i que es pot consultar a la seva pàgina web
Etiquetas:
Coneix la Terreta,
Noguera Ribagorçana,
Ramon Tremosa,
Sapeira
miércoles, 8 de septiembre de 2010
REPERCUSIÓ DE LA I JORNADA CONEIX LA TERRETA
La I Jornada Cultural Coneix la Terreta, ha estat tot un èxit de assistents, més de 180 persones, van escoltar les diferents xerrades sobre història, art, geografia, geologia dels diferents conferenciants.
Diferents blocs en parlen
http://cerib.blogspot.com/2010/08/la-i-jornada-cultural-coneix-la-terreta.html
http://laterretadecideix.blogspot.com/2010/08/albert-alins-alcalde-del-pont-de-suert.html
http://laterretadecideix.blogspot.com/2010/08/ramon-tremosa-aposta-per-un-cabdal.html
http://laterretadecideix.blogspot.com/2010/08/joan-tort-i-la-terretames-enlla-de-les.html
http://laterretadecideix.blogspot.com/2010/08/lluis-ardevol-explica-el-mapa-geologic.html
http://laterretadecideix.blogspot.com/2010/08/maria-rosa-pons-explica-la-cuina.html
http://laterretadecideix.blogspot.com/2010/08/francesc-fite-explica-lart-romanic.html
http://laterretadecideix.blogspot.com/2010/08/carles-barrull-explica-la-societat-i-la.html
http://laterretadecideix.blogspot.com/2010/08/presenten-dues-novetats-editorials-de.html
http://cerib.blogspot.com/2010/08/segrela-primera-jornada-cultural-coneix.html
http://carlesbarrull.blogspot.com/2010/08/la-manana-coneix-la-terreta.html
Diferents blocs en parlen
RESUMS:
http://sapeira.blogspot.com/2010/08/primera-jornada-cultural-coneix-la-te.htmlhttp://cerib.blogspot.com/2010/08/la-i-jornada-cultural-coneix-la-terreta.html
http://laterretadecideix.blogspot.com/2010/08/albert-alins-alcalde-del-pont-de-suert.html
http://laterretadecideix.blogspot.com/2010/08/ramon-tremosa-aposta-per-un-cabdal.html
http://laterretadecideix.blogspot.com/2010/08/joan-tort-i-la-terretames-enlla-de-les.html
http://laterretadecideix.blogspot.com/2010/08/lluis-ardevol-explica-el-mapa-geologic.html
http://laterretadecideix.blogspot.com/2010/08/maria-rosa-pons-explica-la-cuina.html
http://laterretadecideix.blogspot.com/2010/08/francesc-fite-explica-lart-romanic.html
http://laterretadecideix.blogspot.com/2010/08/carles-barrull-explica-la-societat-i-la.html
http://laterretadecideix.blogspot.com/2010/08/presenten-dues-novetats-editorials-de.html
MITJANS DE COMUNICACIÓ:
http://cerib.blogspot.com/2010/08/la-manana-el-cerib-colabora-en-la-i.htmlhttp://cerib.blogspot.com/2010/08/segrela-primera-jornada-cultural-coneix.html
http://carlesbarrull.blogspot.com/2010/08/la-manana-coneix-la-terreta.html
VALORACIONS DE LA JORNADA
http://carlesbarrull.blogspot.com/2010/08/la-i-jornada-cultural-coneix-la-terreta.html
Suscribirse a:
Entradas (Atom)